SANT HIPOLIT DE VOLTREGA, SENDER DE VOLTREGA PRC491 - 2014/06/14

Avui recorregut circular pel Sender de Voltregà, molt ben senyalitzat,  que escurcem per fer molta calor, escollint la variant PRC-49-1 de uns tretze quilòmetres i que iniciem a la bonica població de Sant Hipòlit de Voltregà. Després pujarem al cingle i visitarem l'església romànica de Sant Martí Xic i les ruïnes del Castell de Voltregà, llocs estratègics on es reparteixen unes magnífiques vistes de la Plana de Vic. Un directe descens del cingle pel Corriol del Cargol, ens portara a planejar entre belles masies fins al imponent Santuari de la Gleva, d'alli creuat el Torrent del Ferran acabem a Sant Hipòlit el que ha estat una interessant ruta per la zona del Voltregà.

Powered by Wikiloc

Iniciem el recorregut arrencant des de la Plaça de l'Església, pel carrer Hospital, seguint les marques blanques i grogues que no ens deixaran en tot el trajecte.

L’església, dedicada a Sant Hipòlit, data del segle X, però d’aquesta antiga construcció no en queda res malgrat que alguns diuen que encara conserva alguna pedra original. El 1740 van començar les obres de nova construcció a càrrec de l’arquitecte vigatà J. Morató, ja que l’antic temple amenaçava ruïna. L’església va ser consagrada el 12 d’agost de 1780, aleshores el temple va quedar acabat.

Primer objectiu, ascendir fins a la Creu del Morral.

Passant al costat de l'agradable zona de la Font Sala, anomenada Els Platans. Rapidament agafem el ritme, pel camí rocós, per anar superant els gairebé cent metres de desnivell entre Sant Hipòlit i la Creu.

Arribant a la Creu

Des de la Creu del Morral veiem Sant Hipolit de Voltrega un dels municipis més petits de Catalunya on, els seus 0,97 km quadrats, estan envoltats pel municipi de les Masies de Voltrega. L'hoquei patins, amb el Club Patí Voltregà, és l'esport per excel·lència i que ha popularitzat aquest petit poble arreu del món.

Deixem enrere la Creu del Morral.
La Creu construída l'any 1901, es el punt més alt de la Parroquia de Sant Hipòlit de Voltregà, 620 m.a. Fou construída por celebrar el canvi de segle.

Fem la volta a la muntanya del Morral per una zona plena de camps a les Masies de Voltregà.

Font del Roser

Mas de Serratosa, es tracta de una gran casa pairal amb ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser.

Bosc del Grau de Serratosa, per aquí ja comencem a tenir proves que serà un dia bastant calorós 

A poc a poc el camí va aconseguint alçada

Hem deixat el Morro del Bou per una pista que voreja La Miranda.

Desviament de la Font dels Gossos

Passat la Bassa de la Miranda

Un bonic camí entre baixos pins ens porta fins a la vora del cingle per ascendir a Coll de Sant Marti

Els cingles de la Pastera del Pou

Des del camí es veu Sant Marti Xic i la senyera del Castell de Voltregà

Arribant i en el Coll de San Martì 

Estem a la parte de dalt de la cinglera a 846 metres de alçada, les vistes de la Plana de Vic son impresionants.

Preciós lloc els voltants de Sant Marti Xic, amb taules de pedra, bancs per contemplar les vistes, barbacoa, etc., tot això molt ben cuidat gràcies a l'Associació d'Amics de Sant Marti Xic

Abans d'arribar a l'ermita, trobem una taula metàlica on hi ha gravats tots els castells d'Osona i una placa amb un poema al caminant, del poeta Miquel Martí i Pol, en el que segur estaran identificats molts excursionistes i que diuen així,

Caminant que t’atures a llegir / i em fas do de la teva companyia, / benvingut a la llum d’aquesta plana / que ens acull a tots dos i ens agermana. / Per breu que sigui el temps que compartim / tindrà la ressonància i el misteri / d’una llarga conversa si en sabem / preservar la memòria i fer-ne / reductes de claror i de llibertat / que ens ajudin a crèixer i a comprendre. / Tot està dit, però per tu i per mi / sempre hi haurà un espai de privilegi / que ens permetrà, potser secretament, / de retrobar l’escalf de les paraules / i l’encís del silenci, el dels instants / en què la intimitat i el sentiment / ens han unit en un mateix paisatge.

SANT MARTI XIC

Sant Martí Xic fou des dels seus inicis una capella depenent del castell de Voltregà i després tingué funcions parroquials, fins que passà a domini episcopal. Datada al segle XI, representa també un clar exponent del romànic. L'església actual fou erigida entorn del 1097 i manté la seva estructura. L'any 1984 fou restaurada.

Vistes des de Sant Marti Xic de Sant Bartomeu de Grau

Vistes des de Sant Marti Xic de la Plana de Vic

Les ruines del Castell de Voltrega 858 m.a.

La primera menció escrita del Castell de Voltregà és de l´any 902 i tingué història activa fins a les guerres remences al 1465. Cal situar el castell en l´estratègia d'afiançament territorial bastida per Guifré el Pelós per tal d'assegurar el control i l'estructuració del Contat d'Osona.

Sant Marti Xic des de Castell de Voltrega, som gairebé al final de la serra de Sobremunt, a sobre del Morro Llong.

El sender continua vorejant el turó del castell. És un lloc privilegiat per observar la Plana.

Comencem a baixar, al davant els cingles de la Pastera del Pou.

Descendim pel Morro Long, amb unes vistes de la plana de Vic que són panoràmiques, pràcticament es veuen totes les poblacions de la Plana i les seves muntanyes, com a la foto, a la dreta la Creu de Gurb i al fons el Montseny.

Cal anar com sempre, amb cura, per la zona de Solell de la Terrada, ja que el sender en alguns llocs s'enfila amb pendent.

Bauma de la Corrala, molt utilitzada com a refugi gràcies al seu ampli sostre que permet protegir el bestiar.

L'ombra que proporciona, dona una temperatura a l'interior de la Bauma en aquesta època de l'any, molt agradable.

Un cop realitzat el directe descens de la cinglera pel camí del Cargol, passem per pistes entre Casa Nova del Recó i El Clos.

Mas La Roca D'Oriol

Mas El Corral

Torrent del Ferran

Pasem al costat de la Mare de Deu de la Gleva

El santuari de Nostra Senyora de la Gleva, patrona de la plana de Vic, és esmentat ja l'any 1286 quan Arnau de Cabrera, senyor del Castell de Voltregà, deixà a Santa Maria de la Gleva cinc sous en el seu testament. El 1749 un llamp causà tants desperfectes a l'edifici (només va quedar el cor i la nau) que es va decidir fer una nova construcció, que s'inicià el 1760 i finalitzà el 1766. Es tracta d’un grandiós edifici barroc de planta oval, dotat de capelles radials, cúpula i un vistós campanar.

Arribant a Sant Hipolit de Voltrega

CAMÌ VORA TER, DE SANT QUIRZE DE BESORA A TORELLO - 2014/06/07

Aprofitant aquesta època en què les aigües baixen altives i la vegetació està al màxim, vam decidir fer la travessa lineal del recuperat Camí del Ter, entre les poblacions de Sant Quirze de Besora i Torelló. Des del primer moment que ens posem al costat del protagonista, el riu Ter, comprenem la font de vida que ha d'haver estat per a les poblacions que travessa, de seguida quedem impressionats per la vegetació que l'envolta, els seus sistemes de reg, les sevas centrals o per la important implantacio del teixit industrial. Els seus catorze quilometres estan perfectament marcats com GR210, amb senders i boscos realment preciosos, que bé segur, que els amants de la natura gaudiran en tot moment.

Deixem el cotxe a l'aparcament de l'estació de tren de Sant Quirze de Besora, on tornarem des de Torello amb tren a recollir-lo.

Deixem l'estació a la dreta, per la carretera de Vidra, la qual vam abandonar al imprimación revuelta, baixem entre els habitatges, i de seguida contemplem amplia Ter al seu pas per Sant Quirze de Besora.

El rio Ter per Sant Quirze de Besora

Capella de la Mare de Déu de Montserrat

Es troba dins el recinte de l'antiga fàbrica Textil de Can Guixà (1859) que va ser posada en marxa per Josep Guixà i Tous, naturals d'Igualada. La Fábrica va suposar un canvi radical per al poble, que va duplicar la població i va entrar a l'época de la industrialització. 

Passem per la zona del Molí de la Foradada

Alguns racons del riu formen paisatges realment encantadors.

Por el cami al Solà en el Cingle del Grau

Les Planes de Solà

Postals del Ter

Passem per la zona escarpada enfront de les Planes de la I'Illa.

Descendim altre cop per un corriol de pedra al riu

En aquest punt tenim a l'altra riba la Central Hidroeléctrica de l'Illa. Passem de nou sota la via del tren i ens acostem al riu.

Sempre al costat del riu, à partir d'aquí ens endinsem en un precios bosc d'arbres alts i de molta vegetació.

Passem por Les Planes del Collell

Passada la Renclosa de la Caseta comencem un pujar al costat de la vía del tren fins arribar al pont  de camí a Saderna.

En el pont, cami a Saderna, un partir d'aquí, baixarem uns metres por la Carretera deixant a la dreta les cases de l'Espona, agafant el camí de l'Hostalot.

Un cop passat 'Hostalot aprofitem per fer un descans i esmorzar Una mica.

És Los alrededores de la Mambla, un poc a poc anirem ascendint, aconseguint unes vistes impressionants del riu Ter i els seus voltants.

Creuem per fosc i humit pont de pedra del Ferrocarril, donant una volta per superar l'altura de la vía.

Estem a la zona més alta del recorregut, és la vista sensacional, ja estem un puntal de la Colònia Borgonya.

L'herba té una alçada que amagá ...

Deixem enrere la bonica masia de Can Tomàs i de Seguida entrem en el complejo de la Colònia Borgonyà.

La Església Mare de Déu de Borgonya.

La Colonia Textil de Borgonyà és coneguda com «Els Anglesos» per l'origen Britanic dels seus fundadors. La arquitectura seva Recorda l'urbanisme nord-europeu: habitatges unifamiliars, jerarquía social, ben delimitada i Una distribució racional d'edificis públics i de Serveis amb Una cura enjardinament del seu entorn.

Fabra i Coats va dotar Borgonyà d'un seguit de serveis la del que van convertir en modélica entre les Colonias del Ter: Església, per a escoles sexos ambdós, cooperativa, Germandat d'Assistència, casino teatre, Camp d'Esports, cantina, Barberia , Baixador de ferrocarril, oficina de Correus, Cementiri, escola bressol i els serveis permanentes d'un metge i d'una Farmàcia propis.

Habitatges de la Colonia industrial.

L'any 1895, La Fàbrica va Començar la seva activitat productiva, amb personales escocés Que formava als Treballadors lugareños. Aviat it van obrir a la parte residencial de la Colonia establiments com Una fonda, la Fleca, LA Carnisseria, La Barberia i el Centro Recreatiu de Borgonyà en, després de les llargues Jornades laborals, els Treballadors Podien passar les estones de lleure. L'any 1897 ja hi havia uns 5.000 Treballadors.

La Resclosa de Vila-seca.

El canal d'aigua Alimenta La Fabrica de Vila-seca.

El Canal té racones veritablement preciosos ...

Una catifa d'arbres herba Entre ens porta en línia recta cap a la fabrica Vilaseca.

La colonia de Vila-seca es una de les primeres i més importants Colonias del mitjà Ter. Situada a la banda esquerra del riu Ter, al terme de Sant Vicenç de Torelló, va ser obra d'industriales de Manlleu, els Almeda, Sindreu i Puget, Que van adquirir el 1871, terrenys i drets d'explotació d'un sal d 'aigua por aixecar Una factoria Que superés els límits productius de la fábrica que explotaven un Manlleu. Inaugurada el 1880, la Colònia de Vila-seca iniciava la implantació de grans Colonias textils a la Vall del Ges.

Apropant-nos un canal Torello el es torrente i baixa VELOC.

ONU ajustat camí Entre el torrente i la Cinglera ens acosta al final.

Unes escales verticales ens Porten a la font de Puig-Robí, en hi ha ONU mirador Que ens mostra la Unió del torrente i el riu.

Mirador de Font de Puig-Robi. Estem un pocs metros del Barri de Montserrat de Torelló. Ara, Cap l'estació de Torelló.

Arribem amb temps a la Estació de Torelló, por agafar el tren de les 13,34 hores, amb destinaciò Sant Quirze de Besora.

A Sant Quirze de Besora ens recordem de la antiga Cugulera, ara "Q Way", que sempre a tingut bona teca i que be segur ens fara un bon servei...