Un recorregut per grans extensions.
Petita caminada amb inici i final a la plaça major de la localitat de Santa Eugènia de Berga al costat de la seva bonica església romànica, fen una volta per la Plana de Vic, fins a arribar al poblet de Vilalleons. Portavem la intenció de descobrir un poc de la història que envolta els paratges i les construccions del Casal de Sala d’Heures, a la vegada de poder gaudir d'uns senders amb unes vistes encantadores, i ben bé, ho hem aconseguit. Un recorregut senzill i força pla, per on passarem al costat d'àmplies extensions de conreu i petites rouredes de gran bellesa, antigues construccions, la bonica església de Santa Maria de Vilalleons, així com alguns dels diversos elements arquitectònics de l'antic aeròdrom republicà de Vilatorta. Una passejada força interessant !
APROXIMACIÓ: En la B-520 a una distància entre Vic i Taradell de 3,00 quilòmetres. Per la C-17 venim de Barcelona, agafar sortida a Malla i arribarem al carrer indústria de Santa Eugènia.
ITINERARI: El punt de partida és l'església romànica de Santa Eugènia de Berga, situada al centre del poble. A la seva part posterior, agafarem el carrer del Reguer, travessant el Torrent de Santa Eugènia, fins a tombar a l’esquerre pel carrer Cadí, on trobarem un camí de carro que arriba a l'encreuament de les granges Comes on seguirem a la dreta.
Arribarem a l'encreuament de la Teuleria de l'Aymerich on agafarem un camí asfaltat que fa pujada amb direcció al cementiri de Santa Eugènia de Berga. Al poc, un sender a mà esquerra, ens portarà al bosc de Sala-heures, un lloc ple de roures molt bonic. Continuem i arribem a la Font del Paradís, on just enfront de la font, tenim l'Aqüeducte de Sala d'Heures.
Continuant pel PRC-93 passarem pel Pla de Sala d'Heures (!!), situat al costat de l'antic canal, i poc més a dalt, el pantà que recull l'aigua del torrent de Vilalleons. Visitem la presa del pantà, però retornem al sender tornant a creuar la riera i enfilar-nos amunt, per un corriol amb forta pujada. Anirem a parar a una pista que deixarem de seguida a l’esquerre per agafar un corriol que va al costat d'uns bonics camps de conreu i que no deixarem fins a trobar una pista que prendrem de baixada, travessem la riera fins a trobar un bonic corriol a la dreta que ens porta a una pista que agafem en pujada a Can Pujol, per després baixar i pujar a Vilalleons que tenim enfront. (esmorzar)
Deixem Vilalleons (tips) baixant per la carretera BV-5202, tot just fer un quilòmetre, agafem a l’esquerre el camí a Taradell (Rocafarigola), que una vegada arribem a l'encreuament tombem a la dreta passant per Can Virgili, fins a continuar a la dreta pel PRC-93. El continuem una bona estona passant pel Refugi de l’Estat Major, continuem i trobarem el Refugi l’Omeda al mateix camí, creuem l’Omeda deixant el PR per l’esquerre, baixant per una antiga pista poc fressada, travessem el Torrent del Llopart, fins a arribar a l'entrada del Casal de Sala d'Heures, ens apropem per la pista de la masoveria per veure el Castell de més a prop.
Desfem camí, ara ja per bona pista, baixem fins a la Teuleria de l'Aymerich al PRC-92, on tornarem a Santa Eugènia pel mateix camí, com variant al carrer Cadí, passarem per la Font Rodona i la Font Xica fins a l'església.
DURADA: 3,35 hores efectives – 5,00 hores total - DISTANCIA 12,24 quilòmetres.
Deixem el cotxe a la plaça Major, al costat de l'esglesia, en un dia fred peró amb bona previsió, on de seguida travessem el Torrent de Santa Eugenia pel PRC-93.
L'església parroquial de Santa Eugènia de Berga
L’església és, sense cap mena de dubtes, l'edifici més important de Santa Eugènia de Berga. Bona prova d’això és que al seu entorn es creà el nucli urbà, format pels carrers Girona, del Pare Solà, Canigó, del Call, de Santa Eugènia, i per les places Major, Nova i Montseny. Està documentada des del 917 i és un dels millors exemplars romànics i més ben restaurats de la Plana de Vic.
Els llocs on ancara no dona el sol, tenen un aspecte glacial !!
Bonica roureda al bosc de Sala d'Heures
Està situat sobre el torrent de Sala-d'heures, per on passa un sender que uneix el Casal de Sala-d'heures i la propera Font del Paradís. Està format per nou arcades de punt rodó, amb una amplada exterior de 1,30 metres, una d'interior de 90 centímetres, i una llargada de 48 metres. El pont està construït amb pedra del país i ciment. Presenta uns forats quadrats a les parets interiors que subjectaven unes baranes de fusta, avui inexistents. La presència de l'abundant vegetació dificulta la seva visibilitat. Per l'interior del pont passa la canalització que porta l'aigua de la Font del Paradís als dos dipòsits que hi ha a tocar el torrent de Sala-d'heures, aigües avall.
Font del Paradis
Font del Paradis
Al bell mig del bosc de Sala - d’Heures, es trobarà amb aquesta bonica font construïda pel propietari de la finca, entre el 1925 i el 1935. La font, feta amb pedra, la formen un cos rectangular, coronat per una estructura semicircular.
El Pla de Sala d'Heures, un indret encantador.
El canal de Sala-Heures
El PRC-93 creua el antic canal de desguàs del proper pantà. El canal amb parets fetes amb pedra, s'aixeca sobre la roca natural, i està força malmès. La seva funció és fer de sobreeixidor del pantà.
El pantà de Sala d'heures
Per utilitzar aigua per a ús domèstic, els propietaris de Sala-d’Heures idearen un sofisticat sistema de captació a la dècada dels anys trenta. El pantà o el mur, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons i Rocafarigola, per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut; arribava al casal, per regar i per a les explotacions agropecuàries.
El pantà de Sala-d'Heures és amagat, i al veure, tens la sensació de trobar com un oasi en ple bosc.
Abandonem el PR-C93 i enfilem a Vilalleons al costat de bonics camps de conreu.
Sender a Vilalleons
El Pujol
Arribant a Vilalleons
Esglesia Santa Maria de Vilalleons
Camí de Rocafarigola a Taradell
Arribant a Can Virgili
El Matagalls al fons amb una punta de neu al seu cim, quan deixem can Virgili.
Pel PR-C93
Deixem per un moment el PRC-93 per veure una construcció.
Caseta d'Aguait, Refugi de Guaita i Refugi d'Estat Major.
El refugi anava des de la casa del Llopart, seu del cos d'aviació fins al torrent del mateix nom, era un passadís subterrani ben conservat que s'endinsava uns 200 metres en el bosc, per utilitzar-lo en cas de fugida i just l'altre costat hi habia el polvorí, on es guardaban les bombes dels avions bombarders.
El Llopard
Mas del segle XII, va servir de allotjament dels militars d'aviació que tenien a traves de les seves finestres, el control i el comandament del camp d'aviació.
Mas del segle XII, va servir de allotjament dels militars d'aviació que tenien a traves de les seves finestres, el control i el comandament del camp d'aviació.
Sender Espais de Memoria, Camp d'Aviació de Vilatorta
Refugi de l'Omeda
Entorn de l'aeròdrom Vilatorta es van construir 13 refugis elementals i un d'excavat a la roca. Aquests refugis s'assentaven en llocs estratègics i tenien la funció de casetes de vigilància militar. La frondositat d'aquesta roureda permetia mantenir els avions resguardats i controlats pels soldats republicans que hi feien guàrdia. Aquest es troba situat davant el mas Omeda i està tapiat amb totxo, per evitar-ne la seva espoliació.
Croquis de la situació del camp d'aviació Vilatorta.
L'Aeròdrom de Vilatorta o Pla de la Mata
Durant l’estiu del 1938 en la Guerra Civil, les Forces Aèries de la República del govern espanyol van construir el camp d’aviació a Sant Julià de Vilatorta on van treballar molt personal de Santa Eugènia. Es va aplanar el terreny i es va enderrocar el mas de la Mata, una antiga masia de Vilalleons. Tot això, va provocar que aquesta plana se la conegués també com el Pla de l'Aviació. L'espai del seu voltant està ple de vestigis d'aquella època. Podem trobar-hi petits refugis antiaeris mig colgats de bardisses, alguns d'ells han estat tapiats pels propietaris per a evitar que es facin malbé. . Pasada la guerra, es va tornar a construir al mateix puesto d'abans, el mas de la Mata. Actualment tenim un sender de la Memoria Historica que ens portara a traves de 9,00 quilòmetres, per totes aquestes construccions.
Arribem a la Sala d'Heures, un indret molt important a la història de Santa Eugènia de Berga, aquest casal actual fou construït prop de les ruïnes de l'antic casal, malmès pels francesos el 1809, que incloïen una torre rectangular i la capella de Sant Joan, l'única que ha pervingut. Tant el castell nou- ara una moderna mansió de pedra d'estil neoromànic- com la capella de la Mare de Déu del Carme foren construïts entre 1930 i 1934. La antiga torre rectangular restà dempeus fins el 1937. Actualment de propietat privada i lo que es pot veure mes a prop del Casal, es des de la pista de sota. A la dreta de la foto tenim la casa dels masovers.
Torre de l'antic Castell Sala d'Heures que va caure el 1937, sembli ser per la construcció d'un refugi antiaeri.
El Casal de Sala d'heures
Es tracta de la construcción principal del recinte privat Sala d'heures, un casal de grans dimensions, d'estil neoromànic, està constituïda per una capella, diverses dependències annexes i una gran finca de bosc i camps.
Per aquest edifici hi varen passar destacades personalitats del bàndol republicà, com fou el cas de Juan Negrín, Manuel Azaña, Indalecio Prieto o Dolores Ibarruri La Passionària. Quan algun d'aquests polítics arribava o sortia del camp de l'Omeda, dos avions l’escortaven. L'octubre de 1938 es va celebrar, en aquest indret, l'àpat de comiat de les Brigades Internacionals.
Albirem al fons la localitat de Santa Eugènia de Berga, on finalitzarem aquesta interessant excursió.
Font Xica
Gracies i fins a un altre !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada