Petita caminada pel Parc Natural del Cadí-Moixeró, entre els refugis de Rebost i el Xalet de Coll de Pal, a la vegada que pujarem a la collada de Comafloriu, tot plegat per gaudir de diferents paisatges i d'unes espectaculars vistes al Prepirineu.
Accedim des de Bagà a Coll de Pal per la BV-4024, on passat el quilòmetre 13, al Coll del Forn (1.713 m), deixem el cotxe.
Sortim del coll del Forn, agafant un sender en baixada que s'interna al bosc cap al refugi del Rebost. Deixarem la pista que surt de l'esquerra per la tornada. Arribem al refugi que fou inaugurat l'any 1955 en una antiga casa de pagès, actualment reformada i gaudim de les seves impressionants vistes cap al Pedraforca i el Cadí. (1.640 m.) Seguim des del costat del refugi per un sender fressat en pujada que de seguida passa per una generosa font que va fer Icona, travessem la pista i una segona font pels camps del Rebost, pel camí arribem a la segona pista i nosaltres triem agafar-la, les vistes a la banda dreta són espectaculars, arribem a Els Orris, on visitarem el seu espectacular Mirador. (1887m.)
Tornem a la cruïlla i pugem per la pista fins al trencall de la ruta del Trencapinyes, (1915 m.) on a l'esquerra agafarem el sender de Cavalls del Vent. Anem pel bonic sender fressat sense deixar-lo en suau pujada fins a la Collada de Comafloriu (2180 m). A la collada les vistes tallen la respiració a la banda Moixeró, estem a la cruïlla de camins, on la gent agafa la pujada cap a la Tosa, però nosaltres triem la dreta per anar baixant de forma suau per bonics prats amb direcció al Coll de Pal. Poc abans visitem tres boques de búnquers, i mentre admirem la mole del Puigllançada, decidim esmorzar al turó just abans de baixar.
Arribem a coll de Pal (2106 m.) meta de ciclistes, baixem uns metres la carretera i a la primera corba agafem el GR a l'esquerra, un camí que sorprendrà per les seves vistes i el seu paisatge envoltats de prats, passarem per la ruta de la marmota, on cal dir van albirar més d'una, fins a arribar al Xalet de Coll de Pal, construït a l'any 1972 quan es va fer la carretera i ara actual casa de colònies. (1928 m.)
Travessem la carretera i agafem el primer trencall a la dreta que puja per bona pista al Coll de la Bòfia (1984 m.), on poc després passarem per l'antiga mina abandonada de la Barita, li donem una ullada i baixem fins a la cruïlla on és el pal de la ruta Trencapinyes on abans havíem pujat. Seguim els pals d’aquesta ruta passant pels bonics prats del Pla de Bagà, on se'ns caurà una mica la baba amb la d'elísia del paisatge. Continuarem pel corriol del Trencapinyes fins a l'aparcament, on és el seu principi i final. (1797 m.) Triem el sender que baixa pel bosc fins a la pista que ara l'agafarem a l'esquerra en baixada, passant el primer trencall del refugi a l'esquerra fins al coll del Forn, on tenim el cotxe i on finalitzarem aquesta bonica ruta d'avui.
DISTANCIA: 12,60 km. – DESNIVELL: 677 metres – DURADA: 4:15 hores - Nosaltres dediquem un total de 5.37 hores, com sempre, amb moltes parades contemplatives.
(La ruta sense neu no presenta cap dificultat)
Coll del Forn
Arribem al refugi de Rebost (1640m) al fons Penyes Altes
El refugi fou inaugurat l’any 1955 per la UEC de Bagà, en una antiga casa de pagès. Amb les reformes i ampliacions posteriors, té capacitat per 50 places i és obert tot l’any.
Vistes des del refugi al Pedraforca i el Cadí
Encara no son les vuit del matí i coincidim amb la gent que surt del refugi per pujar a la Tosa.
Vistes a la serra d'Ensija amb la Gallina Pelada
Arribem a la zona dels Orris on fem ús del itinerari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda al Parc Natural del Cadi-Moixeró i que ens porta cap al Mirador.
Mirador dels Orris
El mirador de Els Orris, situat a 1.887m d'altitud, permet gaudir d'unes vistes espectaculars del massís de la Tosa, la serra del Cadi, la serra del Moixeró, el Pedraforca i la serra d'Ensija.
El mirador és també un punt de pas de la "Ruta del Trencapinyes"; aquest ocell és molt característic d'aquesta zona i, si tenim sort, el podrem observar entre els pins del petit bosc que creuarem.
Vistes a La Tosa des del mirador
Continuem per la pista en pujada
Agafarem el sender de Cavalls del Vent, a la cruïlla amb la ruta del Trencapinyes.
Entrem al bosc de pi negre
Per un forat del bosc albirem el nostre pròxim objectiu, la Collada de Comafloriu
Comencem a sortir del bosc
Enrere deixem el bosc per on hem passat, mentre la boira va entrant-n a poc a poc a la vall.
Arribant a la collada de Comafloriu
Una altra vista de la Tosa (2536 m)
Trobem uns búnquers de línia P a Comafloriu
Hem fet una mica d'esmorzar sobre el turó amb unes bones vistes i baixem cap a coll de Pal
Passarem per un tros de la Ruta de la Marmota on trobarem pals informatius sobre la vida d'aquesta espècie. Nosaltres mentre caminaven vam veure més d'una.
Va ser construït al 1972, coincidint amb la construcció de la carrereta BV-4024. Durant molts anys va ser emprat com a garatge de maquinària llevaneus per a la viabilitat hivernal del Coll de Pal. Funciona com a casa de colònies amb 50 places en diferents tipus d´habitacions.
Continuem pel GR 150
Passat la collada trobem la Mina de Barita de la Bòfia
Donem una ullada a les restes d'una antiga explotació de barita abandonada des de l'any 1978. En aquesta mina s'explotava un dipòsit de baritina que havia ocupat les cavitats paleocàrstiqus desenvolupades en les calcàries devòniques.
Enllacem amb la ruta del Trencapinyes que seguirem per la banda dels prats.
Seguirem els pals indicadors
Pla de Bagà
Vistes al Roc de la Llena i al Pedraforca
Continuarem pel corriol del Trencapinyes fins a l'aparcament, on és el seu principi i final. Triem el sender que baixa pel bosc fins a la pista que ara l'agafarem a l'esquerra en baixada.
Passem per sobre del Refugi de Rebost
Seguim la pista fins al Coll del Forn, on finalitzarem aquesta bonica excursió d'avui.
Fins aviat !!
