diumenge, 19 de juliol de 2020

PRATS DE LLUÇANÈS - SANTA LLÚCIA - SANT PERE DEL GRAU - CADIRA D'EN GALCERAN - SERRAT DE LES ARNES - ROC FORADAT - SANT ANDREU DE LLANARS - SANT SEBASTIÀ - MARE DÉU DE LA BONA SORT


Petita caminada pels voltants de Prats de Lluçanès fent un itinerari curt però ambiciós, amb molts indrets històrics per visitar. Destaquem la situació de les quatre ermites que visitarem, com també els Espais de Memòria que trobarem pel camí, així com la misteriosa Pedra Foradada de la bruixa Napa, però sobretot, el plaer de caminar al costat dels camps de Prats de Lluçanès.


ITINERARI: 

Iniciem la caminada al centre urbà de Prats de Lluçanès, nosaltres triem l'aparcament en bateria que tenim al Passeig de Lluçanès, al costat de la Font del Grau. 

Comencem a caminar per l'Avinguda Pompeu i Fabra, que seguirem en suau pujada fins al trencall de l'ermita de Lurdes, al PR-44, decidim el camí dels misteris fins a trobar-nos amb la singular església i el seu bonic mirador. Continuem pel camí de La Carena passant pel cementeri i la zona esportiva per travessar la C-154 cap a la pista del Grau. 

Arribem per la pista a la bonica ermita de Sant Pere del Grau, a una banda de la impressionant masia, es tracta d'una ermita romànica del segle X, sortim del Grau cap a la dreta. Seguirem entre camps fins a arribar al cartell informatiu de la Cadira d'en Galceran, triem la dreta amb un sender que surt de la pista i que a pocs metres es troba la mateixa Cadira d'en Galceran, una forma rocosa que sembli un trono. Seguirem el sender per fer una anada i tornada fins a l'extrem de la carena de les Borrelleres, on arribarem a un mirador natural de gran panorama. 

Tornem a la pista i de seguida arribem a un trencall, decidim l'esquerra per tornar a fer una anada i tornada, i arribar-nos al vèrtex de la Serra de les Arnes. (763 metres) Desfem camí fins al trencall, que ara agafem a la dreta per un bonic sender al bosc amb boniques vistes al Berguedà. Arribem al Roc Foradat i la seva balma, on la bruixa Napa feia les seves potingues, l'indret sembli tenir una atmosfera especial, on aquest roc que surt de terra impressiona bastant. Continuem el camí per sortir a una cruïlla en alt, on baixarem a la dreta, seguim la pista arreglada passant al costat de la Vila de Llanars, fins al trencall, seguim recte per fer de nou una anada i tornada a l'ermita de Sant Andreu de Llanars. 

Parem una bona estona en aquest indret que sembli un oasi, es tracta d'un espai amb molt encant, dominat per la seva ermita romànica, que és preciosa. Trobem també un cartell que detalla la fossa comuna trobada. Desfem camí fins al trencall i ara a la dreta, seguim cap a Sant Sebastià, poc abans d'arribar trobem un altre cartell dels Espais de Memòria, on es detalla una altra fossa comuna de soldats de la República. Arribem a Sant Sebastià amb l'estat de l'edifici en alguns punts bastant deteriorat, però en un indret arreglat i amb un gran panorama. 

Baixem seguint la pista que va a Prats de Lluçanès i que tenim a la vista; entrant justament al nucli, per un carreró on tenim molt a prop les Tres Fonts, que visitarem, continuem en baixada al costat del torrent per visitar el Safareig Públic, després triem un sender al costat d'uns hortets per pujar al barri de la Sort, on tenim l'ermita. Seguim el carrer Major passant per Sant Vicenç i arribar-nos al punt d'inici. 

DURADA: 3.15 hores sense parades. Nosaltres dediquem un total de 4,39 hores -DISTANCIA: 12,45 kms. - DESNIVELL: 182 metres.

Comencem a caminar per l'Avinguda Pompeu i Fabra de Prats de Lluçanès, que seguirem en suau pujada fins al trencall de l'ermita de Lurdes, al PR - 44.

Triem sempre el camí dels misteris...

Arribem de seguida a l'ermita de Lurdes

Edificat l’any 1881 i ampliat l’any 1958, és un dels monuments més visitats de tots els pradencs. Al seu interior, s’hi venera la Mare de Déu de Lurdes, objecte d’una gran devoció local. Situat en un lloc privilegiat, des de quasi tot l’altiplà s’albira el santuari.

Avui no és el moment, són les 7.30 hores del matí i el dia comenci una mica mandrós, encara no veurem el sol fins més tard, però hem de dir per altres vegades que hem vingut, que des de la seva balconada a 741 metres, es pot contemplar una de les panoràmiques més boniques de la comarca del Lluçanès.

Vistes des del mirador

Deixem l'ermita amb el seu encantador entorn i tan bé arreglat, per fer el camí de La Carena.
No sabem les raons ben certes, però tenim una certa debilitat per aquest indret.

Continuem pel camí dels misteris



Seguim pel camí de la carena per poc després, deixar la localitat de Prats de Lluçanès travessant la carretera cap El Grau.

Arribem al casal de Grau de Torroella

Al costat del Mas i situat en un petit turó, tenim Sant Pere del Grau.

Les primeres notícies que es tenen d’aquesta església són de l’any 905, moment en què es vincula a Santa Maria de Lluçà. En una data anterior al 1154, Sant Pere va deixar de ser sufragània de Santa Maria per passar a ser església parroquial. Després, segurament a causa del despoblament produït per la Pesta Negra, va tornar a ser sufragània de Santa Maria. En un document del 1878 ja apareix com a capella rural.

Deixem el Grau, decidim agafar la pista dque surt a la dreta 

la Vinya

És un plaer caminar per aquests camins envoltats de camps amb les seves diverses tonalitats.

Arribem al pal informatiu de la Cadira de Galceran, triem la dreta amb un sender que surt de la pista i que a pocs metres es troba la mateixa Cadira de Galceran, una forma rocosa que sembli un trono.

La Cadira d’en Galceran

Arribem al lloc estratègic on es diu que el general carlí podia observar el moviment de les seves tropes i les de l'enemic a la Vall de Merlès, nosaltres testem la cadira però trobem que els arbres ja no deixen veure les tropes.

La primera guerra carlina va començar a Prats de Lluçanès, justament quan la vila estava ocupada pels liberals. El 5 d’octubre de 1833 va ser quan el pradenc Josep Galceran i Escrigas va llançar el primer crit a Catalunya a favor de Carles V.

Sender cap al mirador

Arribem a l'extrem de la carena de les Borrelleres, on tenim un mirador natural de gran panorama. (però avui no és el dia) Podem intuir les vistes que parlava al Galceran.

Panorama des del mirador

Posem camí cap al Serrat de les Arnes

Albirem el cim

Fem una anada i tornada per arribar-nos al vèrtex de la Serra de les Arnes. (763 metres)

Tornem al trencall per continuar per la Serra de les Borrelleres, pensem una vegada fets, que val la pena fer els dos senders de forma independent. Vosaltres trieu.

Anirem ara per un sender molt bonic, de paisatge més ombrívol, amb bones vistes cap al Berguedà.



Seguim el PR C-44 de Prats de Lluçanès

Roc Foradat

Arribem al Roc Foradat o roc de la bruixa Napa, indret on la tradició assenyala que la bruixa Napa preparava els seus conjurs màgics. Aquesta bruixa, de nom Maria Pujol i dita Napa perquè vivia a can Nap, va existir i fou la darrera persona executada a Catalunya com a bruixa al 8 de gener de 1767, llegendes a part. 

 
Al costat es trova la balma i també tenim un cartell informatiu. El indret sembli tenir una atmosfera especial, on aquest roc que surt de terra impressiona bastant.

Sortim del camí "embruixat" i tornem a la pista on trobarem el pal indicatiu del Camí Ral.

Els Anerals

Passem pel costat de la Vila de Llanars

Arribem al bonic indret de Sant Andreu de Llanars

Sant Andreu de Llanars

La joia arquitectònica més estimada pels pradencs és, sens cap mena de dubte, l’església romànica de Sant Andreu de Llanars. Les primeres referències que en tenim daten de l’any 997. Apareix atestada l’any 1034 i l’any 1084 ja té la categoria de parroquial.



Espais de Memoria

Entre els dies 2 i 3 de febrer de 1939, l'exèrcit franquista va lluitar acarnissadament per a ocupar Prats de Lluçanès. El resultat d'aquests dos dies d'intensos combats van ser un gran nombre de morts. Segons els informes de l'exèrcit franquista, la presa de Prats de Lluçanès va comportar més de 250 baixes republicanes. No creiem que aquest número sigui exacte, ja que no creiem que ningú comptés els cadàvers. Podem dir, per això, que les baixes en les files republicanes van ser grans. Una vegada ocupat Prats de Lluçanès, diversos veïns, del poble, van enterrar els cadàvers dels republicans en diferents fosses comunes.

Deixem passar el temps, en aquest indret tan relaxant i tan bonic.

Vistes des de Sant Andreu de Llanars

Continuem fent camí, ara direcció Sant Sebastià

Albirem Sant sebastia

Bonics prats on pasturen els cavalls

Trobem a la pista un altre panel informatiu (dreta) de Espais de Memoria.

Sant Sebastià

La primitiva capella era una edificació de la primera meitat del segle XII, al costat del mas que rep el mateix nom. L’any 1777 el rector Antoni Vinyes construeix de nou el temple, que va quedar destruït per les guerres de començaments de segle. Les obres finalitzen a principis del segle XIX i mossèn Mirambell hi diu la primera missa el dia 27 d’octubre de 1804.

Deixem l'església de Sant Sebastià enrere, punt estratègic i protagonista de diferents combats entre les tropes carlistes i liberals durant les tres Guerres Carlistes i posteriorment durant la Guerra Civil, quan les tropes franquistes van trencar les línies defensives de Prats de Lluçanès en aquest punt.

Baixem camí amb direcció Prats de Lluçanès que el tenim a la vista.

Arribem a Prats de Lluçanès per les Tres Fonts

És una edificació de l’any 1746. Molt popular. L’any 1988 l’Ajuntament va encetar una col·lecció de llibres que porta el mateix títol. És un lloc tradicional de pas en la cercavila de les festes dels Elois.

Les fonts són el cel, el purgatori i l’infern, d’esquerra a dreta. La gent sempre agafava aigua de la primera font, la del cel. Encara que hi hagués gent esperant, s’esperaven per no agafar ni la del purgatori ni la de l’infern.



 
Continuem paral·lel amb el torrent i trobem el Safareig públic de Prats de Lluçanès

Sobre l’accés principal hi ha una placa de ceràmica amb la data de 1911.

L’interior es molt agradable i fresquet, presenta un terra enrajolat i un safareig de grans dimensions de 7’70 x 3’55 x 0’75 metres, amb batents de pedra resseguits per taulons de fusta, i un passadís al seu voltant.

Decidim pujar al barri de la Bona Sort, per un estret sender al costat dels horts.

 
Entrem al barri de la Bona Sort

Fem una volta a l'Església de la Mare de Déu de la Bona Sort

Aquesta era l'església original de Sant Vicenç, i el primer esment que tenim és de l'any 968. Va ser església parroquial fins a l'any 1435. A partir d'aquest any, va passar a ser sufragània de Santa Eulalia de Pardines.

L'edifici actual va ser restaurat en 1555 pel rector Valentín Serra. Cal dir, per això, que durant la Primera Guerra Carlista, aquesta església va ser habilitada com a hospital de campanya, ja que es trobava fos muralles. A més, el seu campanar va ser tirat al sòl pel cabdill carlista Benet Tristany.

Seguim el carrer Major passant per Sant Vicenç i arribar-nos al punt d'inici, on finalitzarem aquesta interessant excursió d'avui.

Obligats, abans de dinar, prenem una cervesa molt freda a la terrassa del bar Fassina


Fins aviat !



Font del Grau






Cap comentari:

Publica un comentari