diumenge, 23 d’agost de 2020

MANLLEU - PASSEIG DEL TER - SANT ESTEVE DE VILASETRÚ - SANT JAUME DE VILAMONTÀ - SANTUARI DE PUIG-AGUT - FONT DE TARRÉS

 

Petita caminada des de Manlleu al turó i santuari de Puig-Agut, on passarem amb poc desnivell per alguns indrets d'interès històric, gaudint a la vegada d'unes àmplies vistes a les conegudes muntanyes que envolten la plana de Vic, com el Montseny, al Cabrerès, el Puigsacalm i Bellmunt.


INICI: l'Embarcador, al Passeig del Ter de Manlleu, justament enfront del Museu Industrial del Ter, tenim aparcament. 

ITINERARI: Comencem la caminada seguint el GR 210 pel bonic passeig del Ter de Manlleu gaudint de les vistes al riu, amb direcció la Resclosa de la Teula, tot passant per sota el pont de Can Moles. Arribem a la resclosa i tombem al pal indicador pel camí que va a l'estació passant poc abans per la font de Cadernera. 

Passem per davant l'Estació de tren de Manlleu i continuem recte, nosaltres intentem passar per l'Estació Transformadora, però el camí és barrat per hortets i tornem per travessar la carretera BV-4608 i agafant el camí del Poquí. Passem pels extensos camps del Poquí fins a arribar al famós mas, on donem la volta al complex i trobar l'església de Sant Esteve de Vilasetrú. Continuem pel mig de mas travessant dues portes metàl·liques (seguiam un track, després veiem que un camí que passa pel petit cementiri evita passar pels estables) 

Seguim la pista passant pel Corcó fins a arribar al Mas Illa on tombem a la dreta per travessar la carretera BV-5224, pujant uns metres de carretera per trobar el camí que passa per l'entrada la masia, no entrem i continuem recte fins a una pista encimentada que agafem a l'esquerra fins a l'ermita de Sant Jaume de Vilamontà, un indret molt bonic amb jardins i una font, on fem la nostra primera parada. Tornem a la pista i la seguim en pujada passant per una cruïlla on seguirem recte passant per davant la casa de Diumeres i continuar pel camí de Puig-agut fins al santuari. Ens quedem una bona estona gaudint de l'indret i de les vistes. 

Deixem el santuari i continuem per la part del seu darrere per apropar-nos a un petit mirador. Ara seguirem sempre de baixada uns indicadors pel mountain-bike que van per l'ondulat paisatge i que continuen per la pista del Serrat del Llac, fins a Manlleu. Passem pel mas Rovelló i poc després entrem al polígon de la Coromina on de seguida trobem la Font de Tarrés. Seguim pel bonic camí al costat del torrent de la Teuleria, passant per l'Arborètum i sortir a la plaça Sanglas Alsina (de les piscines) de Manlleu, ara ja queda travessar carrers per arribar-nos al punt d'inici i finalitzar aquesta bonica caminada d'avui. 

DISTANCIA: 13,92 km - DESNIVELL: 168 metres – DURADA: 3.20 hores.

Iniciem la caminada a l'Embarcador del Ter, al Passeig del Ter de Manlleu.

L'Embarcador del Ter dóna la possibilitat de navegar pel riu en piragua, llogar una bicicleta i recórrer el Passeig del Ter pedalant o senzillament assentar-se a prendre una beguda.

Passeig del Ter

Pont de Can Moles

El Ter



Seguim pel bonic passeig del Ter





Arribem a la Resclosa de la Teula on tenim el indicador i el canal

El pont del tren, un racó amagat a Manlleu

Font de la Cadernera

A sobre de la font trobem un cartell amb aquesta dita,
"Si vols podràs veure aigua lleugera, guaita i veuràs molt a prop del pont, es veu la immensitat de la natura i es veu l’aigua clara de la font".

Passem per davant l'estació de Manlleu

Agafem el camí del Poquí

Travessem els extensos camps del Poquí, al fons albirem Cabrera i el Prat d'Aiats

El Poquí

La masia està registrat al fogatge de 1553 de la parròquia de Sant Esteve de Vila-Setrú; era habitat llavors per Llorens Poguí. L'arquitectura de la masia, la de major antiguitat de la regió, arriba a el seu apogeu el 1814, la data del qual apareix en el portal i la balconada de la sala situada en el primer pis. Pasa de ser una casa essencialment agrícola a residencial amb una d'emprentas senyorials, que caracteritzen un ala amb grans galeries i una reixa d'entrada amb l'any 1878.

Sant Esteve de Vilasetrú

Les primeres notícies del temple daten de l'any 906, quan va ser consagrada l'església de Santa Maria de Manlleu i passar a dependre d'aquesta. El 1993 es feren unes excavacions en les quals es van documentar 5 fases d'ocupació diferents: es trobaren unes restes de murs irregulars d'origen preromànic. a en època romànica es construí l'església de la que deriva l'actual, que constava d'una sola nau de 18 metres de llarg per 7 metres d'amplada. Al segle XVII s'annexionen dues capelles laterals a cada costat i es pavimenta l'església. A l'interior es va documentar una sepultura de grans dimensions amb 5 individus enterrats.

Arribem al trencant del Corcó i albirem al fons el Puigsacalm

El Corcó

Pel Camporat

Veiem des de la pista Sant Jaume de Vilamontà

Sant Jaume de Vilamontà

L’església de Sant Jaume de Vilamontà era una petita capella situada  en un petit pujol, a poca distancia del límit del terme entre Manlleu i Torelló. Aquesta capella apareix citada per primera vegada l’any 1267, quan Berenguer de Saniàs, en el seu testament, deixà dotze sous a l’església de Sant Jaume de Vilamontà. La construcció de la nova ermita, l'any 1855, fou conseqüència d'una epidèmia de còlera que va afectar la zona l'any 1854, té un mas adossat a un lateral.

Aprofitem l'indret per fer un descans i remullar-nos amb l'aigua de la seva font.

Arribem a la cruïlla dels "Quatre Camins", on trobem una curiosa fita, construïda també amb la tècnica del mosaic fet amb petits còdols, tècnica que veurem molt aplicada al Santuari de Puig Agut.

Arribem a Diumeres

La finca ocupa una superfície de 6 hectàrees, ocupades per comunitats herbàcies naturals i semi-naturals. El seu propietari, Joan Parcet, ha permés que Paisatges Vius hi dugui a terme un projecte de creació d'un bosc illa enmig de la matriu agrària de la Plana deVic.

El paisatge de la plana des de Diumeres amb el Montseny al fons

Camí de Puig-agut

El Puig-agut és el turó més elevat en molts metres i això li dona una visibilitat fantàstica a 360º, al nord Torelló, Bellmunt i el Pirineu, a llevant Cabrera i el Pla d'Aiats, al Sud Manlleu i el Montseny; a ponent, Sant Hipòlit de Voltregà i la Serra de Sobremunt i Orís.

El santuari de Puig-Agut és d'estil neogòtic i està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya; fou dissenyat per l'arquitecte August Font i Carreras. Construït entre el 1885 i 1886.

Entrem per veure el cimbori octogonal que és molt allargat, als murs del qual s’hi obren finestres ogivals decorades amb vitralls. A les escales del frontal del santuari, las parets estan decorades, amb representacions de les ermites i santuaris de la comarca, fetes amb la tècnica de mosaic amb petits còdols.

Com el dia acompanya (no tenim les temibles boires de la zona) fem una llarga estada, trobem que és un indret molt agradable i amb un gran panorama.

Deixem el edifici del santuari passant per altre de les fites fetes amb còdols de riu.

A pocs metres del santuari, ens arribem dalt d'un petit turó que forma un mirador per gaudir del paisatge que ens envolta.  (594 metres)

Aquest indret és una bona atalaia per observar una panoràmica extraordinària. Tenim ben clares les muntanyes properes de Bellmunt, Puigsacalm, Cabrera i el Pla d'Aiats. 

Vistes a Bellmunt

Vistes a Cabrera i Pla d'Aiats

Vistes al Puigsacalm

Deixem la zona del santuari i fem baixada, ara seguint unes fites, per les bicicletes de muntanya, que arriben fins a Manlleu.



El camí va fent un descens amb boniques ondulacions, ideal pels bikers



Sortim al Camí de la Casa de l'Hora fent el Serrat del Llac

Trobem molt relaxant aquest camí de tornada

Passem pel Mas Rovelló i seguim el camí marcat



Al fons comencem albirar les primeres construccions a Manlleu

Entrem al bonic sender verdos del Torrent de la Teuleria 

Arribem a la Font de Tarrés amb aigua del poble.

Ara ens endinsem per un camí molt bé cuidat i bonic, al parc que segueix el Torrent de la Teuleria. Trobem ben encertat la distribució d'arbres, ja que ens oblidem que estem envoltats de naus industrials.

Travessem el Torrent de la Teuleria



Passem pel Arborètum de Manlleu, un jardí botànic dedicat principalment als arbres i altres plantes llenyoses, formant una col·lecció d’arbres vius amb la intenció d’estudiar-los científicament.

Arribem a un pal indicador al parc, on decidim deixar Estocolm per un altre dia, i seguir direcció Museu Industrial del Ter, que el tenim una mica més a prop.

Arribem al final del parc, ara ja sols queda travessar uns carrers per arribar a l'Embarcador on és el Museu Industrial del Ter i on finalitzem aquesta interessant caminada d'avui.


Fins aviat !!!


Campanar de l'església de Santa Maria de Manlleu






Cap comentari:

Publica un comentari