diumenge, 15 de novembre del 2015

RIPOLL - PUIG DEL CATLLAR - RUTA DE LES FONTS 2015/11/14


La Rosa dels Vents

Aquesta excursió circular segueix un sender local molt conegut al ripollès, que comença a la mateixa vila de Ripoll per pujar després a la muntanya del Catllar. Durant la ruta, visitarem l'ermita de Santa Maria del Catllar, així com bonics indrets, el fantàstic mirador de la Rosa dels Vents, la font de Tres Plans, les Basses Tèbies  i a la part baixa, les fonts a la bora del passeig del riu Freser. Es podria dir que les bones panoràmiques i la frondositat del bosc són elements destacables d’aquest itinerari, que ben segur us agradarà.

     

ITINERARI:  Sortim de l'aparcament que hi ha al costat de la caserna dels Mossos d'Esquadra de Ripoll, a prop d'on hi ha un petit túnel que farem servir, per traspassar sota la via del tren, i seguir el vial asfaltat, passant també sota la C-17. Després de seguir aquest vial uns 200 m. agafarem a la nostra esquerra un corriol que ens puja a la Font d'en Jordana. Seguirem sempre les marques de pintura verda i blanca, que ens acompanyaran tota la ruta.

Aquí el camí gira al SE, pujant pel Calvari i el Pla de la Bandera, on hi ha el Fortí de pedra, després arribarem al mirador de la Rosa dels Vents amb unes fantàstiques vistes, i fem un gir cap al SO., pujant pel Collet de Fornells i amunt fins a arribar al Puig del Catllar.

Comencem el descens seguint les marques del Sender Local per pista poc transitada, quan comença a estar millor la pista, passem per la font de Tres Plans, el mas dels Tres Plans i per les Basses Tèbies, tot indicat per pals indicadors.

Arribem de nou a sota de la via del tren i visitarem la font del Tòtil i la font de la Roca que està a tocar del Freser. Seguim a la bora del riu passant per sota de la C-17 i en poc temps arribem a l'aparcament de sortida.

DURADA: 4,15 hores temps total  DESNIVELL ACUM.: 466 m. DISTANCIA: 9,86 quilometres. CARTOGRAFIA: Taga Editorial Alpina

Aparcament de Ripoll al carrer Pla de la Ordina, al costat de la caserna dels Mossos d'Esquadra de Ripoll, molt a la bora del riu Freser.

Travessem la via del tren i passem sota la C-17

Deixem pista i pujem pel corriol de la font d'en Jordana

Font d'en Jordana

El Calvari (ruines)

Vistes de Ripoll entre l'espessa boira del matí




El Fortí de la Bandera

El mirador de La Rosa dels Vents

Vistes des del Mirador, El Puig Estela i mes a l'esquerra el Taga.

El Puigmal


Sempre, les marques de pintura verda i blanca, ens acompanyaran durant tota la ruta.

Vistes des del Catllar

Ermita de Santa María del Catllar en ruines.

L'antiga parròquia i després santuari de Santa Maria del Catllar corona un cim de 1.104 m d'altitud, al SW de la vila de Ripoll. A l'indret d'un antic castell, propietat inicial dels comtes de Cerdanya, s'erigí un gran temple romànic que fou consagrat pel bisbe i abat Oliba el primer de gener de 1040, en honor de santa Maria.

El terratrèmol del 1428 li féu caure la volta, i al segle XVII, quan l'església es transformà en santuari, es construí un ample cambril a l'indret de l'antic absis, i prop seu es bastí la casa o hostaleria dels ermitans. Depenia del monestir de Ripoll, i restà abandonat en ocasió de la destrucció d'aquest; resten els murs de l'església i l'arrencada d'una volta de canó.

Era un edifici d'una sola nau feta amb carreus grossos i ben tallats. Es troba en estat ruïnós, de total abandó, envoltat d'antenes i amb un repetidor de televisió a prop. L'edifici és datat al final del segle XI o principi del XII. (enciclopedia.cat)




Antenes de telecomunicacions al Puig de Catllar.

Baixant pel camí de Garona al Catllar



Al fons, vistes del cim del Taga 

Font dels Tres Plans


Vistes dels pics de l'Olla de Nuria

Casa dels Tres Plans


Ens desviem uns metres i baixem al torrent del Tres Plans. (El indicador per les Basses Tibies esta una mica avançat del seu lloc correcte)

Les Basses Tèbies

Torrent dels Tres Plans, pass sota la via de Renfe

La font del Tòtil

El Freser

La font de la Roca



El Puig del Catllar des del riu



Finalitzem la nostra ruta al costat del riu Freser i com encara era aviat per dinar, decidim fer una volta per la localitat de Ripoll.



Monestir de Santa Maria de Ripoll


Fins a un altra !!!



En un racó d'una petita plaça del centre de Ripoll, puguem trobar La Taverneta, un lloc encantador per prendre un bon dinar i alguna cosa més, que ben segur recordaràs. Ja el diu el seu eslògan, "Volta el món i torna a la Taverneta"





diumenge, 8 de novembre del 2015

SANT MAURICI LA QUAR - SANTUARI DE LA QUAR - MONESTIR DE LA PORTELLA - ERMITA DE SANT ISIDRE 2015/11/07

Santuari de Santa Maria de la Quar

Bonica excursió circular que ens permet visitar els llocs d'especial interès històric del municipi de la Quar, com Sant Maurici de la Quar, el santuari de la Quar, el monestir de Sant Pere de la Portella i l'ermita de Sant Isidre. El punt de sortida i arribada és el petit nucli de Sant Maurici de la Quar, d'aquest itinerari que ens permet descobrir l'extrem meridional del Prepirineu del Berguedà, una zona de mitja muntanya força accidentada i ocupada principalment per extensos boscos de pi roig. L'altiplà del santuari de la Quar i l'ascensió a l'ermita de Sant Isidre ens permeten gaudir de grans vistes del Berguedà i de la Catalunya central. 



APROXIMACIÓ: Arribem a Sagàs per la carretera C-154 que uneix Gironella (eix C-16) i Vic (eix C-17). En el punt quilomètric 26 de la carretera C-154 agafem la carretera secundària BV-4643 cap a Sant Maurici de la Quar (està indicat). Fem 5,2 km per aquesta carretera i arribem a Sant Maurici de la Quar, on hi ha l'Ajuntament de la Quar i l'inconfusible hostal Sant Maurici. Al costat mateix de la carretera -just davant de l'Ajuntament i a l'hostal- hi ha espai per estacionar els vehicles.

ITINERARI: Sortim de Sant Maurici continuant per la mateixa carretera fins al primer revolt a la dreta, on la deixem, continuant per la pista, a l'esquerre passem pel costat d'una font i després per una bassa. Continuem pels pals elèctrics fins a Colltinyós, on creuem la pista asfaltada sempre amb la direcció de la línia elèctrica (GR4). Arribem a una pista que agafem cap a la dreta (important fixar-se), travessem pel coll de Canes i arribem al coll de la Creu de Jovell. Des d'aquí pugem fins al santuari de la Quar per la pista amb alegre pujada.

Baixem del Santuari per la pista, fins poc abans d'un revolt molt tancat (Collet de la Serra) on surt el camí cap a la dreta (No es veu, però, hi ha una petita fita a terra) fins a una pista en desús que seguim de baixada. (Cal orientar-se) Seguidament surt un camí a la dreta que baixa a una pista, que desemboqués fins a la pista principal de la Portella. En aquest punt, podem apropar-nos a la Font de l’Abat, per a després, tornar per aquesta ultima pista fins al monestir de la Portella.

De la Portella baixem a una cruïlla de pistes, escollim la que es dirigeix al rec, el passem i seguim la pista fins a un proper pal indicatiu con tornada a Sant Maurici. Seguim el camí que surt a l'esquerra de la pista, vigilant les marques grogues, que puja molt decidit fins al coll de la Baumeta. Pugem fins a l'ermita de Sant Isidre per la carena i baixem al coll de la Baumeta per un camí a què surt a la dreta. Baixem i travessem la casa de la Baumeta, seguint fins a Sant Maurici per un confús corriol (cal estar atent) durant 20 minuts.

DIFICULTAT: Per al nostre parer, es tracta d'una ruta molt completa, on cal estar molt atent amb les cruïlles de camins, i per altra banda, sense ser un itinerari tècnic, és bastant accidentat, amb la qual cosa, és una mica exigent físicament.

DURADA: 4,30 hores caminant 5,50 hores total - DISTANCIA: 14,05 quilòmetres DESNIVELL ACUM.: 748 metres - CARTOGRAFIA: Lluçanes de la Editorial Alpina

Sant Maurici de la Quart, el nostre punt de sortda i arribada.


Font de Sant Maurici, començem a caminar per la carretera, font a la pista, pujant pel GR4.

El Serrat de Sant Isidre de la Quar, amb la ermita, on pujarem al final de la ruta.

Poc a poc el paisatge es va iluminant, a la alçada de Colltinyós.

Vistes de la Serra de Montserrat

De camí al Santuari de la Quar

Santuari de la Santa Maria de la Quar

Vistes de Berga amb els Rasos de Peguera al fons

Coll de Jovell i pujada al santuari de la Quar

Arribada al santuari

Santuari de la Mare de Deu de la Quar

vistes de la Gallina Pelada, el Pedraforca, el Cadí

Un extens mirador permet gaudir d'unes fabuloses vistes

Vistes del Pla de la Quar

Vistes del Montseny

Vistes del Puigmal

Baixem del santuari de la Quar

Desviament al coll de Gavatx 

El pic de Salga Aguda sobre La Portella

Un bosc de alts pins, ens trobem quan passem per una pista en desús, direcció La Portella.

Font de l'Abat

Monastir de la Portella


La Portella 

L'any 1031 hi ha referències del primer nom d'un abat: Dalmau, sent el 21 de setembre de 1035, quan el bisbe Ermengol d'Urgell, va consagrar l'església de sant Pere, en una gran cerimònia que va reunir als bisbes de Barcelona, Narbona i Carcassona.

Al segle XIII, la comunitat estava formada per cinc monjos i endeutada, va començar la seva decadència amb enfrontaments i litigis amb els senyors del lloc. El 1348, mor l'abat per una epidèmia de pesta i el cenobi és abandonat per algun temps. Gràcies al nou abat Berenguer, es van refer i amb sis monjos, van tornar al monestir l'any 1365.

Va ser integrat a la Congregació Claustral de Tarragona, com altres monestirs benedictins; això comportava la vigilància d'uns visitadors, els quals al segle XV, van denunciar la mala actuació de l'abat Joan Marquet i el van acusar dels diversos danys que sofria el monestir; l'abat va acabar renunciant al seu càrrec.

L'any 1534, un grup de bandolers, va assaltar el monestir assassinant a l'abat i saquejant els seus béns; la comunitat es va dispersar i no va tornar a unir-se de nou fins a l'any 1560.
Entre el 1599 i el 1604 en va ser abat el compositor Mateu Fletxa el Jove, que hi morí i segurament hi fou sebollit, malgrat que se n'ha perdut la tomba. A partir del 1617, la Portella es va unir al monestir de Sant Pau del Camp, de Barcelona, on va passar a viure el seu abat, fins a la desamortització de 1835.

Durant la primera guerra carlina, es va traslladar des de 1838 a 1840, la Universitat de Cervera al monestir. El 2010 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. (Wikipedia)


El Santuari de la Quar des del collet de la Baumeta

Pujada a la ermita de Sant Isidre de la Quar per la carena

Serrat de Sant Isidre (1.117 m). És el punt més elevat de la ruta i ens ofereix unes vistes grandioses que abasten des de les comarques de la Catalunya Central fins als grans pics del Pirineu oriental.

Podem veure des del Serrat de Sant Isidre, La Portella al centre de la foto, de on venim.

La ermita de Sant Isidre de la Quart

Vistes des del Serrat de Sant Isidre per la banda sud.

Baixem de nou al collet de la Baumeta.

 Creuem la Baumeta amb el Serrat de Sant Isidre al fons.

Arribada a Sant Maurici de la Quart final de la nostre ruta, pot ser una una excursió que no presenta cap dificultat tècnica, però que físicament és exigent, gairebé mai avancem per terreny pla, estem pujant o baixant en tot moment, on també cal estar molt atent als trencalls. Una ruta recomenable, amb bones vistes i molta historia.



L'Hostal Sant Cristòfol, a la Riera de Merles, ens va socórrer a l'hora de dinar, ara bé, important gaudir de la seva terrassa quan baixa el sol... Fins a una altra!!