dilluns, 9 de gener del 2017

CRIPTA GAUDÍ - CAN RIBOT - ERMITA DE SANT RAMON - SANT BOI DEL LLOBREGAT - COLÒNIA GUELL 2017/01/08


Sant Ramon

Petita caminada pel Baix Llobregat amb l'objectiu de pujar a l'ermita de Sant Ramon i gaudir de les seves fantàstiques vistes. A la ruta posarem de punt d'inici i final, l'especial indret de la Cripta de la Colònia Güell, per completar una bona volta entre zona de muntanya i zona urbana, passejant per l'Anella Verda i visitant boniques construccions, el que tot plegat, ens ha permès fer també un xic de senderisme cultural.



ITINERARI: Situem el nostre punt de sortida, justament al costat de la porta d'accés, a la Cripta de la Colònia Güell, en la localitat de Santa Coloma de Cervelló. Li donarem la volta a l'església per la banda dreta, al costat del bosc de Joaquim Folguera, passem per la Rectoria per sortir a la rotonda de la Creu de la Missió, on triarem un sender que veurem enfront i que ens conduirà a la bora de la Torre Salvana. 

Tornem a la rotonda i creuem uns jardins a ma dreta, passant per Can Júlia de la Muntanya, arribant a la carretera, la creuem i continuem recte per un corriol, on a poc a poc es farà més atapeït, fins a sortir a una pista de bon caminar, on seguirem recte. Arribem a un desviament i triem la dreta cap a Can Salgado, ara anirem per carrers asfaltats creuant la riera de Can Júlia fins a la urbanització de Can Ribot. Anirem travessant la urbanització en pujada, moltes vegades per empinades escales, quan arribem dalt, triem el camí del Pi Can Cartró, entrem a l'Anella Verda. 

Continuem fins a arribar a l'encreuament de Can Biscarri, on agafem el sender sota els cartells indicadors, caminem entre vinyes, fins a sortir de nou a la pista que no deixarem fins a l'Estret de Roques, que travessarem per un pont corbat de fusta. 

Ara comença una forta pujada fins a Sant Ramon. (Un 100 Cims) Una vegada dalt les vistes des de Sant Ramon són fantàstiques. La baixada comença per una pista ampla que baixa enfront de Sant Ramon i que va fent ziga-zagas. A la tercera corba, a l'esquerre, veurem un cartell on s'ha de deixar la pista i continuar recte per entrar en un corriol que es va estrenyent en baixada, fins a arribar de nou a una pista en bon estat. A mà dreta, a la zona de pícnic, podem contemplar la Torre Benviure dels segles X a XII. 

Continuem per la pista i topem amb el Pavelló de caça dels Marquesos de Cornellà, una construcció rodona destinada a la cacera. A poc a poc entrem a Sant Boi del Llobregat, on passarem pel centre de la localitat, decidim apropar-nos al Palau de Marianao i els seus bonics jardins. Continuem per darrere el palau i pugem a la Torre de la Miranda, impressionant.
Desfem camí en baixada amb direcció la Colònia Güell, travessem un petit parc i enllacem amb un tros de carretera sense vorera, perillosa, que fem amb cura. Ara entrarem a la Colònia Güell i les seves boniques construccions modernistes. Val la pena fer un volt. (Casa del Mestre, Teatre Fontova, Biblioteca Joaquim Folguera, Ca l'Ordal) Des d'aquí, ja sols queda apropar-nos a la Cripta de Gaudi, fantàstic punt d'inici i final de la ruta. 

DISTANCIA: 13,56 quilòmetres - DURADA: 3,50 hores caminant, nosaltres dediquem un total de 4,30 hores. DESNIVELL: 494,00 metres -


Sortim al costat de la innovadora Cripta de la Colònia Güell, construïda pel famós arquitecte Gaudi l'any 1915, a la localitat de Santa Coloma de Cervelló. Nosaltres li donarem un volt pels jardins de Joaquim Folguera, passant per l'edifici de la Rectoria.

Arribem a la rotonda a la Creu de la Missió per triar un sender que tenim enfront.

De seguida arribem a la Torre Salvana, coneguda també com El Castell de l'Infern. Es tracta d'un castell romànic que consta d'una antiga torre de defensa per controlar el Llobregat, que data en el seu origen del segle X.

Torre Salvana s'ha convertit en un lloc molt popular a Catalunya, dins el misteri, són nombrosos els visitants que acudeixen, a l'anomenat Castell de l'infern a buscar i experimentar tot tipus de sensacions paranormals...

Continuem per un sender que cada vegada es farà més atapeït de vegetació.


Vistes des del camí de Can Salgado.

Desviament a Can salgado (ermita de Sant Ramon a 6,5 quilòmetres)

Entrem a la urbanització de Can Ribot, on tindrem una bona pujada.

Pujar dalt de la urbanització, va ser el tros pitjor de la ruta, amb un continuo bordar de gossos. Després vam veure que es podia anar al mateix lloc, per un camí de muntanya que surt abans d'arribar nos a la urbanització.

Farem tres trams d'escales.

Agafem l'Anella Verda de Sant Boi al Pi de Can Cartró, el camí és habilitat amb sauló, baranes, àrees de lleure i senyalització dels elements naturals i històrics propers.


Fem drecera a l'encreuament de Can Biscarri, al costat d'uns camps de fruiters.


Comencem a albirar més a prop Sant Ramon.

Passem pel pont situat l'Estret de Roques.

Una forta però curta pujada ens enfila cap a Sant Ramon.

Vistes des del camí de Sant Climent de Llobregat

Arribant a Sant Ramon.

La ermita de Sant Ramon va ser edificada entre els anys 1885 i 1887 al cim del Montbaig, (100 cims) al límit dels municipis de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans.

Les vistes a banda i banda des de Sant Ramon són impressionants.

Aquí, amb un bon dia de sol i fantàstiques vistes, fent l'entrepà.

Deixem Sant Ramon agafant un trencall transversal que es convertirà en un corriol amb forta baixada.

Pel camí de les Golbes a Benviure

Passem al costat de la Torre de Benviure, declarada bé d'interes nacional i esmentada al any 1048 per primer cop. Vora la torre de Benviure hi ha diversos ermitoris excavats a l'argila.

En mig del camí ens topem amb el Pavelló de caça dels Marquesos de Cornellà, es tracta d’una construcció modernista dedicada a la cacera, una de les aficions dels seus propietaris.

Sortim de l'Anell Verd i Camí Ral.

Entrem a Sant Boi per la part de dalt.

Ens arribem al Palau Marianao

Construït per Salvador Samà i Torrents, Marques de Marianao (1861-1933), membre d'una família d'antics indians enriquits a Cuba, que va arribar a ser alcalde de Barcelona als inicis del segle XX. Sembla que va ser aquí on es va gestar el cop d'estat del general Primo de Rivera l'any 1923. Té la part d'enrere encara per reformar.

Fem un volt pels bonics jardins del palau, que des de 1974 son propietat municipal.


Pugem pel carrer Mèlies i entre xalets trobem aquesta joia arquitectònica, La Miranda. És un mirador construït sobre una base rocallosa que va formant grutes al seu interior, amb una escala de caragol que l'envolta a l'exterior. Es veu que la construcció per tènia als immensos jardins del Palau de Marianao, però els terrenys van ser requalificats per fer-hi una zona residencial i la torre va quedar amagada al mig d'una petita plaça.

La torre de la Miranda, possiblement germana de les que aixecava l'arquitecte Josep Fontserè i Mestre (amb el que col·laboro Gaudi) al Parc Samà, avui en terme de Cambrils, és preciosa, llastima de la seva situació i de la falta de restauració por part de l'ajuntament.

Continuem la nostra ruta, ara cap a la Colònia Güell.

Quan hi arribem a la Colònia, el primer que trobem, és la casa del Mestre i l'antiga escola. Aquest edifici va tindre com aspecte destacat, oferir formació avançada als treballadors i als seus fills.

La curiositat és la volta del pont que unia l'escola amb la casa del mestre. Es parla d'uns dels primers treballs de Gaudí. 

La Colònia Güell va ser construïda a partir del 1890, per iniciativa d'Eusebi Güell, amb 'habitatges pels treballadors de la fàbrica tèxtil que hi havia a la part baixa. A part dels habitatges va oferir serveis de tota mena als seus treballadors, ja que va aixecar d'equipaments culturals i d'oci, amb església, metge i escola.

 La Biblioteca Popular Joaquim Folguera i la masia de Ca l'Ordal són bonics exemples de l'arquitectura treballada amb totxo.

Són moltes les boniques construccions que es poden trobar per la Colònia.

Passeig cap a la fàbrica tèxtil.

Finalitzem aquesta agradable excursió, mig muntanya, mig urbana, al mateix punt d'inici, a la Cripta de Gaudí. Actualment l'entrada són 7 € i es poden adquirir al centre d'informació de la Colònia.




Gràcies i fins a la propera !!!













dimarts, 3 de gener del 2017

VIC - RIU MÉDER - SANTA EULÀLIA DE RIUPRIMER 2017/01/02


Camí del riu Mèder

Petita caminada sortint de Vic, aprofitant que avui no ja boira, per fer el recorregut ambiental del Méder, un itinerari lineal que segueix el curs del riu Méder des del nucli urbà, passant per la localitat de Sentfores i arribant a Santa Eulàlia de Riuprimer. Al llarg d'aquest itinerari planell, passarem per diferents espais d'interès relacionat amb l'àmbit fluvial.


ITINERARI: Comencem el recorregut a l'esvelt Pont del Remei de Vic, un bonic pont gòtic del segle XIV, on al seu costat, al Passeig Pep Ventura, es pot aparcar el cotxe. El travessem, per començar amb bona sortida, agafant la carretera de La Guixa, passem per sota del pont del tren i del pont de l'N-152, pugem unes escaletes i aquí se'ns obre un camí molt bé marcat, que va seguint el riu en el qual podem observar correctament identificats els diferents arbres de ribera. 

Una mica més endavant trobem un dels elements descoberts amb les obres de recuperació del camí. Es tracta de les antigues piscines de Vic, que segons sembla, en aquest punt hi havia una resclosa, (de la qual encara s'observen alguns graons de pedra) que laminava l'aigua i la retenia. Aquesta aigua retinguda a l'hivern es glaçava i permetia que es tallessin blocs de gel que es col·locaven en el pou de glaç que trobem encara una mica enfilat al camí, i en un estat una mica precari. El pou permetia alimentar les neveres de la ciutat de Vic, quan aquestes encara no funcionaven amb energia elèctrica. 

Passat aquest punt travessem el riu per una palanca de fusta i ens dirigim cap al gual que hi ha abans de Can Cassany. Abans d'arribar-hi disposem d'un petit mirador on podem observar un enorme terreny recuperat per al riu gràcies a un acord de Custòdia del territori entre l'Ajuntament i el seu propietari. 

Arribats al gual travessem de nou el riu cap al marge dret gràcies a una altra palanca de fusta que ha facilitat molt l'accessibilitat del recorregut. Passem per sota la C-17 i tornem a passar el riu cap al marge esquerre, que ja no abandonarem, i seguirem un sender amb direcció la Guixa. 

A partir d'aquí trobem alguns trams més amples, d'altres més estrets, i passarem per la font de la Talaia i la font del Ferro, ja arribant a la Guixa. Aquesta darrera també ha estat objecte d'una restauració que ha permès crear un espai amb una taula i un banc de pedra prou agradable i fresc. Malauradament en cap de les dues fonts l'aigua és potable. 

L'itinerari segueix aigües amunt deixant enrere el nucli de la Guixa i es dirigeix en un entorn menys humanitzat fins a la Riera, ja a la carretera que porta a Sta. Eulàlia de Riuprimer. En aquest punt final hi ha una arbreda de roures i àlbers de gran port que configuren una àrea plana ideal per reposar. 

Nosalters deixem la granja de La Riera enrere, ara amb espais més amples i caminant per pista, pujarem al mas de l'Om, amb bones vistes, baixem a la riera, la seguim al costat, passarem una bonica presa amb salt d'aigua i arribarem travessant la riera a la zona esportiva de Santa Eulàlia de Riuprimer, sols queda arribar-nos en pujada al centre del poble. A partir d'aquí es pot tornar pel mateix camí cap a Vic. 

DURADA: 3,45 hores caminant, nosaltres dediquem un total de 4,45 hores.


Comencem el recorregut travessant l'esvelt Pont del Remei de Vic, amb una temperatura -5° i anirem durant bastant estona per un paisatge gelat, però afortunadament sense boira i amb bona previsió de temps.

Agafem el costat del riu Méder per travessar per sota el pont de l'N-152 al fons i després pujar unes escaletes de fusta que nos portaran a l'inici del sender.

Iniciem el camí completament gelat.

Travessem el riu per la primera palanca.

Passem per la zona de les piscines i el pou de glaç. Durant els primers anys de la postguerra, amb el pou de glaç ja abandonat, la làmina d'aigua es convertí, segons van informar veïns de la Guixa i Vic, en unes piscines durant uns anys que permetien refrescar a la població de l'època.


El riu practicament gelat a primera hora.

Entrada al sender per la carretera C-154, al costat el mirador.

El sol comença a despuntar per l'horitzó.


Travessem el pont sota la C-17 agafant el marge esquerre del riu.


Travessarem durant el camí per diferents tipus de vegetació de ribera.




Vistes des del camí de La Guixa o Sentfores.


Vistes de la muntanya de Sant Sebastià.

Font del Ferro.


Passem per la banda de La Guixa.


Canal amb la presa al fons.

Recons molt bonics al camí.

Arribant al pont de la carretera de Santa Eulália de Riuprimer.

El paisatge més ample a La Riera.

Casa de turisme rural La Riera. Masia típica catalana, amb 500 anys d'història.

Els camps gelats al fons La Riera.

Pugem al mas de l'Om, on tenim bones vistes de la plana.

Creuem la riera de Muntanyola per sortir a la zona esportiva de Santa Eulàlia de Riuprimer.

Arribem al centre del poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, on farem un bon esmorzar.

De tornada ja per la part fosca a la banda del Mas Torruella.

De tornada els camps tornen a tindre color.

El camí és senyalitzat en tot moment.

Albirem de baixada una bona vista de La Guixa.


El sender té trossos molt bé recuperats.



El riu Méder baixant les seves aigües cap a Vic.

Bonics recons al camí.

Arribant a Vic.

El pont del Remei a Vic, punt d'inici i final d'aquesta excursió.




Gràcies i fins a un altre !!!