diumenge, 5 d’agost del 2018

SANTUARI DE FALGARS - ROC DEL CATLLARÀS - PLA DE L'ORRI - EL PEDRÒ - PRAT GESPADOR - MINA DEL MORENO - VALLFOGONA 2018 08 04


Pla de l'Orri amb el Pedró al fons

Petita caminada per l'espai natural protegit de la Serra de Catllaràs al Berguedà, sortint del Santuari de Falgars, on passarem per bonics camins que ens portaran per paratges de gran bellesa, com els prats, els boscos i rocams, acompanyats amb unes singulars vistes cap a les muntanyes properes.


INICI: Per la carretera B 402 de Guardiola de Berga a La Pobla de Lillet, ens desviem al quilòmetre 8, a Cal Roger, on agafem el trencall a la carretera de Falgars. Remuntem per pista asfaltada uns 7 quilòmetres fins a l'àrea recreativa del Santuari de Falgars. Deixem el cotxe en uns dels aparcaments de la zona d'esbarjo.

ITINERARI: Descendim per la pista asfaltada fins a la Collada de Falgars, justament on és la Font del Centenari, ens endinsem al bosc fent una còmoda pujada sempre resseguint les marques del GR4, al principi, el bosc es tracta d'una impressionant fageda. Continuem fins al Camp de l'Ermità, un bonic prat que sembli un oasi al bosc, aquí trobem un pal indicador. 

Ara anirem per un bosc tancat, resseguint el Torrent de l'Ermità, la pujada es farà més dura fins al collet del Llobató. Seguim pujant fins a la Creu del Catllaràs, un alt collet. Prenem la pista de terra en baixada fins al bonic entorn de la Roca del Catllaràs. Aprofitem per fer una bona parada al costat del roc. Continuem per la pista que va a Sant Romà de la Clusa, fins al Collet del Pla de l'Orri, un fantàstic paratge, ple de cavalls en aquesta època de l'any. Travessem el pla buscant al bosc els senyals grogues per pujar en poc temps al cim del Pedró, punt alt de la ruta amb 1.765 metres. Vistes al Sobrepuny i el Pedraforca. 

Nosaltres decidim continuar una estona per la carena de la Roca Roja d'Arderico, per baixar fort pel mig del bosc (tros costerut !) i enllaçar amb el PR-C 52. La pista de seguida es converteix en un agradable camí, passant per la curiosa Font Assedegosa i poc després per arribar al prat Gespador, un altre indret meravellós i on se situa la font. Seguim la ruta endinsant-nos altre cop al bosc per un bonic sender, on passarem per les antigues restes d'explotacions mineres, com la Mina del Moreno. Continuem pel sender fins al torrent de Vallfogona i posteriorment a la masia del mateix nom. Resseguim els senyals del sender fins a sortir del bosc a la collada de Falgars i al mateix santuari. Ruta molt bé marcada.

DISTANCIA: 11,65 quilòmetres – DESNIVELL: 620 metres – DURADA: 5,00 hores sense parades, nosaltres dediquem un total de 6,15 hores.


Iniciem la caminada al costat del Santuari de Falgars. Descendim per la pista asfaltada fins a la Collada de Falgars.

Font del Centenari

Deixem la font i iniciem una pujada suau pel GR4, entre una estupenda fageda.






Plana Jugadora








Ens topem al mig de la pista aquest "Energumen" amb molt mal humor, estarem una bona estona sense poder avançar-ho pels costats fins a la Pla de l'Ermita.

  Pla de l'Ermita

Ara tindrem un camí costerut amb bona pujada fins al Collet de Llobató

Collet de la Creu del Catllaràs 1.695 metres

El tancament de camins al Catllaràs per conservar el gall fer, no afecta aquesta ruta.

Arribem al Roc del Catllaràs

El Roc del Catllaràs és un dels indrets més emblemàtics de la serra del Catllaràs, un prat alpí amb una gran roca calcària al bell mig.

Prats al voltant del roc del Catllaràs



Continuem pujant fins al Coll del Pla de l'Orri

Pla de l'Orri

Es tracta de un paratge pre pirinenc meravellós, paradís pels cavalls, amb un extens prat envoltat de pi roig i pi negre.



Els cavalls són l'activitat principal a la finca i són la base de la Fundació Projecte Miranda, entitat que gestiona l'espai com a santuari de cavalls abandonats, maltractats o amb problemes. Al voltant dels cavalls s'han estructurat una sèrie d'activitats relacionades amb la inclusió social i l'educació ambiental.

Val la pena gaudir una estona de aquest paratge

Arribant al cim de El Pedró

Pedró del Catllaràs (1.765 metres): el cim està senyalitzat per un vèrtex geodèsic amb un cartell de fusta. Belles vistes a l'oest, entre els arbres, de la Serra d’Ensija i del Pedraforca, entre altres.

Vistes a la Serra d’Ensija

Vistes al Sobrepuny



Ara sense marques ni, camí indicat, continuem per la carena una estona, per anar veient les vistes.

Baixem de la carena bastant fort pel mig del bosc (sense marques i tros costerut !) per enllaçar amb el PR-C 52

Sortim al PR-C 52

Font Assedegosa


A continuació el sender es transforma en un camí molt bonic durant una bona estona,  fins que arribem al prat Gespador

Font del Prat Gespador

Prat Gespador

El Prat Gespador sembli un oasi al bosc, un paratge que no té res d'envejar als paisatges alpins suïssos. Farem un altre bona parada.

Continuem la ruta endinsant-nos altre cop al bosc per la obaga.

Pleta de les Vaques

Xemeneia de 11 metres de la Mina del Moreno a la Pleta de les Vaques.

Pou de ventilació de la Mina del Moreno, que connectava amb la mina una vuitantena de metres més avall. Molta profunditat !

Rocs, bosc i prats, el paisatge típic del Catllaràs

Bonics senders al Catllaràs

Mina del Moreno

Més avall de la muntanya trobem la boca mina del Moreno i al seu costat els restes de pilars d'un antic telefèric, restes de l'antic dipòsit i altres edificacions que van funcionar del 1908 al 1920. Les mines es troben en la cara nord del Catllarás, enfront de La Pobla de Lillet. La més important era la Mina del Teixó. El Cable era el lloc on s'ajuntava la producció de les mines i després es feia baixar per telefèric fins a l'Entroncament, en la carretera de Sa Pobla i actualment estació del carrilet turístic. Gairebé tota la producció anava a alimentar la fàbrica de ciment en el Clot de Moro. (La Asland)

Seguirem pel PR-C 52




Arribant al torrent de Vallfogona

Masia abandonada de Vallfogona

Deixem pista i continuem pel sender

Al Coll de Falgars

Vistes al Mirador del Roc de la Lluna a 1.496 metres d'alçada.

Arribem al Santuari de Falgars, on finalitzarem aquesta variada excursió d'avui. Aprofitem l'avinentesa i la hora de dinar, per degustar el bon menú i viandes que produeixen al santuari...


Moltes gràcies i fins a una altre !!







diumenge, 22 de juliol del 2018

L'HOSTALNOU DE BIANYA - STA MARGARIDA DE BIANYA - SANT MIQUEL DEL MONT - SANT ANDREU DEL COLL - CASTELL DEL COLL 2018 07 21


Sant Miquel del Mont

Petita caminada circular per la Vall de Bianya a la Garrotxa, on podrem gaudir d'uns fantàstics indrets, descobrint tres boniques ermites romàniques, amb unes vistes espectaculars de l'Alta Garrotxa i el Pirineu, tot passant entre boscos de fagedes i rouredes monumentals.


INICI: Arribem a l'Hostalnou de Bianya, des d'Olot, per l'C-26, deixem el cotxe a l'aparcament que tenim al costat del Centre Cívic, a la banda dreta de la carretera. 

Aquesta ruta és d'Itinerància. Marcada amb pintura groga i senyalització vertical. Sant Miquel del Mont, el mirador de la Vall de Bianya. 

ITINERARI: Travessem el poble d'Hostalnou de Bianya pel carrer de Sant Margarida fins topar-nos amb l'indicador, que ens marquen direcció a Santa Margarida de Bianya, continuem al costat de camps de blat de moro fins a arribar la bonica església de Santa Margarida de Bianya. Indret encantador.

Continuem recte per un sender verdós, passant per l'espectacular roureda pènol de la Torre de Sant Pere, amb uns magnífics arbres monumentals. Trobem un pal indicador i pugem per la pista a l'esquerra amb direcció a Sant Miquel del Mont. Seguim i trobem la font de la Torre, un indret molt maco per fer una parada. 

Continuem per la pista fins a una corba on surt un camí a l'esquerra que puja decidit durant bona estona cap al Coll de Bastons, entre un bosc atapeït de fageda i roureda. Al coll, trobem una pista, trenquem a l'esquerra i als pocs metres la deixem, per girar a la dreta i agafar un corriol que puja passant per la casa abandonada de Cal Menut. Seguim el camí que passa just per l'esquerra de la torre elèctrica que ens portarà de dret fins a aquesta ermita romànica de Sant Miquel del Mont. L'indret és molt bonic i les vistes a 360 graus són impressionants, es pot albirar l'Alta Garrotxa, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas, Olot i el Pirineu. Fem una bona parada per donar bon ús dels nostres queviures. 

Baixem en forta pendent, carenejant la serra de Sant Miquel per un alzinar amb direcció Sant Andreu del Coll, El camí passa per un mirador indicat, amb bones vistes a la banda d'Olot, seguim fins que ens arribem a la Font dels Saiols, un bon indret per fer una parada. 
Continuem i de seguida trobem l'església romànica de Sant Andreu del Coll, situada en un preciós indret amb vistes. Agafem el corriol que neix al portal de l'ermita i que baixa suaument en direcció al Castell del Coll, fortificació medieval datada del segle X. 
Passat el Castell del Coll, a uns 100 m, fem un revolt pronunciat, on trobem un pal indicador, on deixem la pista a la dreta i seguirem direcció Hostalnou de Bianya. Travessem un ampli camp i tornem a ficar-nos al bosc una estona, en baixada més suau fins a sortir a la casa del Colomer. 

Aquí seguim recte per la carretera asfaltada fins a trobar el pal indicador que fa de bucle, seguim endavant i de seguida som a Hostalnou de Bianya. 

DISTANCIA: 9,50 quilòmetres – DESNIVELL: 453 metres - DURADA: 3,30 hores sense parades, nosaltres dediquem un total de 4,45 hores.

Deixem el cotxe al aparcament del Centre Cívic i travessem el poble de l'Hostalnou, que està format bàsicament per una sèrie de cases situades al llarg de la carretera C-26.


El Pujalts i al fons tenim la antena de Sant Miquel del Mont

Albirem Santa Margarida de Bianya


L'església ja existia en el segle IX, en iniciar-se el segle XVI l'església posseïa, com a relíquia, "el cíngol de Santa Margarida", la qual cosa motivà una pràctica devocional que s'ha mantingut fins als temps actuals. 



Deixem la bonica església i entrem al bosc.

Passem per l'espectacular roureda pènol de la Torre de Sant Pere, amb uns magnífics arbres monumentals, que poden arribar fins als 40 metres d'alçada.

Font de la Torre, un bonic indret per fer una parada.



Can Xec

Deixem el camí planell i enfilem, durant una bona estona, per un corriol amb forta pujada cap al Coll de Bastons, que ens farà suar de valent ara l'estiu.

 

Coll de Bastons

Farem aquest darrer corriol en pujada cap a Sant Miquel del Mont

Arribant a Sant Miquel del Mont

L'església romànica Sant Miquel del Mont té la primera referència històrica l’any 958, correspon a la capella anterior a l’actual. La capella es troba edificada en el lloc on hom considera que existí anteriorment una talaia romana.


Fabulós mirador, on es poden contemplar unes magnífiques vistes de la vall de Bianya, l'Alta Garrotxa i el Pirineu. Al fons, la població de Ridaura.

Massís del Puigsacalm

Punt geodèsic a Sant Miquel del Mont, cimal de la serra (793 metres)

Sant Miquel del Mont és un mirador extraordinari sobre la vall de Bianya, una vall que s'orienta d'oest a est i per on passava la via romana del Capsacosta o Via Annia.

Fem una bona parada per contemplar les vistes i donar bon ús dels nostres queviures. 

Prenem el camí de baixada que voreja per l'esquerra una creu terme que indica el límit entre els municipis de la Vall de Bianya, Olot i Riudaura.

Vistes a la vall de'Olot des del camí de baixada.

Arribem a la Font dels Saiols, un indret molt relaxant per refrescar-se en aquests dies de calor.

Anem baixant per un alzinar i canviem diverses vegades de camí seguint sempre les indicacions que ens porten fins a la bonica església romànica de Sant Andreu del Coll.

Sant Andreu del Coll.


L'església actual és una construcció del segle XII, però les primeres notícies de la seva existència daten del 953, quan el comte de Besalú, Wifred, féu donació del monestir de Santa Maria de Ridaura i les seves pertinences al cenobi de Santa Maria la Grassa. Cada novembre els Amics de l'Alta Garrotxa celebren aquí un romiatge.

Arribem al Castell del Coll

  
Entrada al Castell

El casal fortificat està documentat el 1132. La casa forta va ser possessió del llinatge Coll fins a l'any 1419, quan apareix com a senyor Ramon de Pujol. La seva filla Alamandina es casà amb un membre de la família Peguera, senyors del castell de l'Espunyola. Els seus darrers senyors, els Vallgornera, l’abandonaren al segle XVIII, època en què perdé la categoria de castell, i en traslladaren el centre de la jurisdicció a la Torre Llunes, bastida al pla.


Màs Ventolà baix el Puig de Llenties.

Passem pel costat d'un camp i ens endinsem en el bosc.

Anem descendint per l'interior d'una arbreda mixta de roure, freixe i auró.



Passem per la casa del Colomer i arribem a una pista asfaltada que anem seguint fins a arribar novament al Hostalnou de Bianya, punt final de la ruta.




Moltes gràcies i fins a un altre !!!


Ara sols quedarà fer unes bones patates d'Olot de la zona, per recuperar-se una mica !