dilluns, 7 de desembre del 2015

L’ESTANY – PUIG RODÓ – DOLMEN – OBSERVATORI ASTRONÒMIC DE MONTJOIA – FONT CANALETA – 2015/12/06


L'Observatori Astronòmic de la Monjoia

tinerari de bon caminar pel Moianès, amb principi i final a la bonica localitat de l'Estany, per fer una ruta circular on podrem pujar al Puig Rodó, el punt més alt del moianès i contemplar unes extenses vistes, visitar un dolmen megalític i descobrir l'Observatori Astronòmic de la Monjoia, sempre envoltant al camí per extensos boscos de roures i pins. Una excursió que es complementa molt bé, amb una visita al poble de l’Estany, amb el seu interessant Monestir, d'impressionant claustre i la seva bonica església de Santa Maria. Uns indrets ben recomanables de veure.




APROXIMACIÓ: De Barcelona per la C-59 l'Estany, uns 66,50 quilòmetres (1,10 h.) Ruta molt senyalitzada.

ITINERARI: Sortim de la població de l’Estany, concretament de l'Hostal del Grau, a l'entrada del poble, farem primer un tomb pel poble, on no podrem deixar de veure el Monestir i la seva església de Santa Maria de l’Estany.

Travessem la carretera direcció a la Boca Sud de la Mina de l'Estany, construïda al segle XVI per a dessecar l'antic estany que hi havia en aquesta banda. Passem al costat dels pous de la Mina per un nou caminet que va fins a la Boca Nord, on hi ha el Pedró tomben a la dreta.

A partir d’aquí seguim les indicacions del GR. per pista molt arreglada, pujant pel Serrat de l'Horabona fins a una pineda a la dreta on és indicat com Puig Rodó i de seguida arribem al cim. (1.055 metres)

Tornem al GR. i de seguida a la dreta, tenim al Dolmen del Puig Rodó enfront d'un punt d'aigua. Tornarem a la pista per arribar al Collet de la Caseta Alta on agafem el camí carener a l'esquerre, deixant el GR.

En poc temps passarem al costat de l'Observatori Astronòmic de Monjoia. Continuarem fins a deixar el camí carener per agafar el trencall del Camí de Sant Jaume. (indicat) Baixant, tenim l'indicador de la Font Canaleta, per si volem apropar-nos,  després continuarem la i nos unirem al camí de Postius, seguim pista fins a arribar a uns bonics i grans prats (Pla de la Carrera) i després passarem entre els primers xalets de l'Estany per arribar al bucle de l'itinerari i al punt de sortida.

DISTANCIA: 11,66 quilòmetres - TEMPS: 3,06 h. en moviment 4,00 h. total

L'Estany quan les ombres encara són allargades, d'on començarem el nostre itinerari.

Passem al costat dels pous de la Mina construïda al segle XVI per a dessecar l'estany que hi havia en aquest indret per així evitar les malalties pròpies de zones pantanoses, fen el camí de la Boca Sud a la Boca Nord. Interesant informació sobre la mina en, www.estany.cat/public/municipi/turisme/la-mina/



Pedró de Pontarró sobre la Boca Nord de la Mina. Hi ha referències de la seva existència des del segle XVI, tot i que molt probablement la seva construcció pugui ser anterior. Aquí agafarem el GR3 / GR177

Passem al costat de bonics chalets de muntanya que de seguida deixarem enrere.


L'Estany des del Serrat de l'Horabona

Un prat al costat del camí, ens deixa veure el Puig Espeltós al fons.


Desviament indicat al Puig Rodó.

Un bonic sender ens portara al cim.


Al cim del Puig Rodó, punt més alt del Moianès (1055 m)

Vistes des del Puig Rodó

Magnífic balcó des d'on s'observa el Moianès, el Vallès, les serralades litoral i prelitoral.

Aprofitem les vistes del lloc, per fer un esmorzar recuperador.



Dolmen del Puig Rodó

Aquest és un sepulcre de cambra simple o pirinenca. La cambra en si fa 1'70 metres de llarg per 1'25 metres d'ample i una alçada conservada de 1'30 metres. Té un petit vestíbul de 0'92 metres de llarg per 1'13 metres d'ample i el túmul del sepulcre fa uns set metres de diàmetre. El dolmen data del Calcolític (2200 - 1800 a.C.). A les excavacions fetes al megàlit, es va extreure variat aixovar de sílex i d'os, restes ceràmiques i quatre cranis humans. 

Collet de la Caseta Alta a 6,5 quilòmetres de l'Estany

Pel Serrat de Garfís, ens trobem l'Observatori Astronòmic de Monjoia, un element que sorprès trobar-lo al mig de la muntanya.

Amb l'ajuda d'aquest observatori, a partir de l'any 2000, el nom de Sabadell també identifica un planeta, gràcies al treball de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, posant el nom de la localitat a un nou planeta que dos membres de l'agrupació van descobrir. Ferran Casarramona i Antoni Vidal van localitzar l'asteroide el 23 d'agost de 1998 quan treballaven a l'observatori de la Monjoia. Només dos astres més duen el nom d'una ciutat espanyola: el Barcelona i el Catalonia. El Sabadell dóna la volta al sol cada quatre anys i aquesta a 437 milions de quilòmetres de la Terra. L'observatori està situat en un turó tancat amb l'accés prohibit.

La Creu de la Vall. Cruilla de camins, on triem el camí de Sant Jaume, en color blau.

Sempre anirem per bona pista en aquesta ruta.

Vistes des del camí, de La Casa Nova de la Vall


Font Canaleta


Enllacem amb el Camí de Postius

El inmens i precios Pla de la Carrera


Puig de la Caritat

Deixem el Pla de la Carrera, fem un parell de revolts mes i arribem a L'Estany, acabant la ruta de avui. 

Església de Santa Maria de l’Estany

Visiteu, si us plau, la magnífica església de Santa Maria, des de fa uns segles església parroquial de Santa Maria de l’Estany, amb la seva Marededéu gòtica; deixeu-vos meravellar pels magnífics voltants de les seves façanas .

El Monestir de Santa Maria de l'Estany

Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians

Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles.

A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).

A pocs quilòmetres de l'Estany, per la C-59 direcció a Santa Maria d'Oló, ens trobem amb Sant Feliuet de Terrasola una curiosa església amb una massissa torre campanar amb aspecte de fortalesa.


Fins a la propera !!


diumenge, 29 de novembre del 2015

SANT JULIA DE VILATORTA - CREU DE MONTAGUT - SANTUARI DE PUIG-L'AGULLA - VILALLEONS - FONT DE LA RIERA 2015 /11/28



Creu de Montagut al Puig l'Agulla

Clàssica caminada de la comarca d'Osona, amb origen i final a la població de Sant Julià de Vilatorta, on recorrerem una de les parts més boniques del GR2, coneguda com la Carena, continuarem fins a deixar-la i pujar a la Creu de Montagut un indret poc freqüentat, després baixarem al conegut Santuari del Puig l'Agulla, una vegada hem gaudit de les vistes de la Plana de Vic, baixarem per la drecera a la petita localitat de Vilalleons, on a part d'admirar la seva església, farem un recuperador esmorzar de forquilla a Cal Teixidor. Per la tornada, anirem a buscar la riera de Sant Julià, per resseguir-la a bona pista, fins a fer una petita aturada a la Font de la Riera i després arribar a Sant Julià de Vilatorta. Es tracta d'una agradable ruta, on sempre el premi principal és el mateix camí i els seus dos punts destacables, el Santuari de Puig l’Agulla i Vilalleons.


Powered by Wikiloc

ACCÉS: Població de Sant Julià de Vilatorta, aparcament de les ''Set Fonts'' 

RECORREGUT: Sortirem de l'aparcament del parc de les Set Fonts direcció el GR2 que trobarem a pocs metres del punt de sortida. Un cop agafat el GR2 i després de pujar uns pocs metres per un tram de pedra podrem gaudir del primer punt important de la ruta. El castell de Bellpuig.


Un cop vist les ruïnes del castell agafarem el GR2 direcció al camí de Puig l'Agulla, travessarem l'eix transversal i el collet de Can Costa, continuarem fins a trobar un encreuament de tres camins (triarem el del mig i deixarem el GR) aquest punt, uns dos-cents metres abans arribar al santuari, que ens conduirà en pujada per un sender fins a la Creu de Montagut al Puig-l’Agulla.

En aquest punt, travessarem recta la creu i baixarem de forma enfilada per un corriol fins al Santuari de Puig l’Agulla. Aquí agafarem la drecera, indicada al santuari, que baixa a la carretera que ens portés directa a Vilalleons.

Deixant Vilalleons, tornarem enrere per la carretera uns metres i agafarem el primer desviament a l'esquerre, amb recta pista, fins al collet de Can Costa on baixarem per bona pista on de seguida tindrem al costat la riera de Sant Julià.

Seguirem per al camí de pista forestal direcció Sant Julià de Vilatorta i ens portarà una vegada passat l'eix fent un petit desviament a la dreta, per un corriol a la Font de la Riera, per després retornar a la pista pel mateix camí, per no deixar-lo fins a la carretera que ens portés a Sant Julià de Vilatorta i a l'aparcament de les Set Fonts.


DURADA: 4,30 hores total - DISTANCIA: 13,88 quilòmetres - DESNIVELL: 298 metres

Sortirem ben aviat, amb poca llum i molt de fred, de l'aparcament del parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta, amb direcció el GR2 que trobarem a pocs metres del punt de sortida.

Un cop agafat el GR2 i després de pujar uns pocs metres per una drecera podrem descobrir el primer punt important de la ruta. El castell de Bellpuig.

El Castell de Bellpuig o castell dels Moros te una bona vista deSant Julià de Vilatorta i es un lloc emblematic del poble, està documentat el 1147 subsistint fins el segle XV. El lloc depengué inicialment del castell de Sant Llorenç del Munt i després del de Sameda, però des del segle XII passà al domini dels senyors del casal de Bellpuig.







Postals del bonic camí del GR2 a La Carena.


La curiosa formació rocosa del bolet gegant, al mig del itinerari.

El sol comença a sortir


Un corriol amagat per l'espessa vegetació ens enfilés al cim on és la creu de Montagut.

La Creu de Montagut al Puig-l'Agulla

Aquest petit cim de 810 m d’altitud, és on reposa l'amagada creu, i la seva base, són les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica que comunicava mitjançant senyals visuals la Plana de Vic amb la Selva, durant un curt període del segle XIX i la 3a guerra carlina.

La gran creu de ferro forjat commemorativa que hi ha al damunt, és obra de l’Orfeó Vigatà i va ser posada el 1948. Malauradament, la cobertura de pins fa una limitada visió de les valls properes.

El Santuari de Puig l'Agulla

El santuari de la Mare de Déu de Puig-l’agulla és l’indret més famós de Vilalleons i un dels centres piadosos més visitats de la comarca. Es troba al SE del terme, al vessant del Montagut o puig l’Agulla (810 m). Una llegenda, documentada des del segle XV, explicava que la Mare de Déu de Vilalleons fou trobada per un ermità —de nom Ramon Ferrer— i cinc lleons, prop de la font de puig l’Agulla. Això fou causa de la construcció, en aquest indret, d’un senzill pedró, que el 1661 fou transformat en una petita capella. 
Entre el 1704 i el 1712 els ermitans hi feren construir un gran hostal al costat i més tard, cap al 1775, s’erigí l’actual santuari, un edifici barroc amb alguns retaules antics i una imatge mariana, a imitació de l’antiga del segle XVII, destruïda el 1936. Els nombrosos exvots i la gentada que hi acut per l’aplec de l’Ascensió i tots els diumenges de tardor són un bon exponent de la devoció comarcal envers Puig-l’agulla.


 El Santuari de Puig l'Agulla

Arribem a Vilalleons


Santa María de Vilalleons

Situada al nucli de Vilalleons, dins el municipi de St. Julià de Vilatorta, l'església de Sta. Maria ja consta com a parròquia l'any 1007. Dins les llistes parroquials del bisbat de Vic de 1025 i 1050 hi està inscrita amb el nom de "Villa Leonis" L’interior, té cinc retaules d’escultura i pintura, refets després de l’incendi i el pillatge que hi practicaren els francesos el 1654. L’altar major prové del 1683, i els altres es feren en dates situades entre aquell any i el 1727. Són, sens dubte, el millor conjunt de retaules barrocs que s’ha conservat a la Plana de Vic.

La parròquia de Vilalleons s’originà a l’entorn d’una gran propietat o vila rural, esmentada des del 927 amb el nom de villa Leonis, cosa que sembla indicar que prové del nom personal de Lleó. Probablement, la primitiva vila rural es trobava a l’indret de la casa forta de la Sala, ja que els seus antics propietaris duien el cognom Vilalleons. La parròquia tenia una part de la demarcació dintre el municipi de Viladrau. Existia ja el 1021, i pertanyia, amb tota la seva demarcació, a l’antic terme del castell de Taradell. Va restar unida a Santa Eugènia de Berga d’ençà del 1385. El municipi tenia batlle autònom des del 1787, però a efectes d’impostos formà una unitat amb Santa Eugènia de Berga fins als volts del 1823. Del 1823 al 1941 tingué plena independència, fins que es va fusionar amb Sant Julià. Gran enciclopèdia catalana

Per recuperar benzina, pararem a esmorzar a Cal Teixidor de Vilalleons.


Primeres nevades de la temporada al Puigmal


Anem a buscar el coll de Can Costa

La muntanya del Puig l'Agulla, on es pot veure el Santuari, foto des de Vilalleons

La pista de la riera de Sant Julià

Per un  espès corriol arribarem a la Font de la Riera


Font de la Riera


Vistes del Castell de Bellpuig quan anem acabant la pista.

Arribem a Sant Julia de Vilatorta per la carretera BV 5201 que va Sant Sadurní de Osormort.

Les Set Fonts i el Casal Nuría a Sant Julià de Vilatorta



Fins a un altre !!