Creu de Montagut al Puig l'Agulla
Clàssica caminada de la comarca d'Osona, amb origen i final a la població de Sant Julià de Vilatorta, on recorrerem una de les parts més boniques del GR2, coneguda com la Carena, continuarem fins a deixar-la i pujar a la Creu de Montagut un indret poc freqüentat, després baixarem al conegut Santuari del Puig l'Agulla, una vegada hem gaudit de les vistes de la Plana de Vic, baixarem per la drecera a la petita localitat de Vilalleons, on a part d'admirar la seva església, farem un recuperador esmorzar de forquilla a Cal Teixidor. Per la tornada, anirem a buscar la riera de Sant Julià, per resseguir-la a bona pista, fins a fer una petita aturada a la Font de la Riera i després arribar a Sant Julià de Vilatorta. Es tracta d'una agradable ruta, on sempre el premi principal és el mateix camí i els seus dos punts destacables, el Santuari de Puig l’Agulla i Vilalleons.
ACCÉS: Població de Sant Julià de Vilatorta, aparcament de les ''Set Fonts''
RECORREGUT: Sortirem de l'aparcament del parc de les Set Fonts direcció el GR2 que trobarem a pocs metres del punt de sortida. Un cop agafat el GR2 i després de pujar uns pocs metres per un tram de pedra podrem gaudir del primer punt important de la ruta. El castell de Bellpuig.
Un cop vist les ruïnes del castell agafarem el GR2 direcció al camí de Puig l'Agulla, travessarem l'eix transversal i el collet de Can Costa, continuarem fins a trobar un encreuament de tres camins (triarem el del mig i deixarem el GR) aquest punt, uns dos-cents metres abans arribar al santuari, que ens conduirà en pujada per un sender fins a la Creu de Montagut al Puig-l’Agulla.
En aquest punt, travessarem recta la creu i baixarem de forma enfilada per un corriol fins al Santuari de Puig l’Agulla. Aquí agafarem la drecera, indicada al santuari, que baixa a la carretera que ens portés directa a Vilalleons.
Deixant Vilalleons, tornarem enrere per la carretera uns metres i agafarem el primer desviament a l'esquerre, amb recta pista, fins al collet de Can Costa on baixarem per bona pista on de seguida tindrem al costat la riera de Sant Julià.
Seguirem per al camí de pista forestal direcció Sant Julià de Vilatorta i ens portarà una vegada passat l'eix fent un petit desviament a la dreta, per un corriol a la Font de la Riera, per després retornar a la pista pel mateix camí, per no deixar-lo fins a la carretera que ens portés a Sant Julià de Vilatorta i a l'aparcament de les Set Fonts.
DURADA: 4,30 hores total - DISTANCIA: 13,88 quilòmetres - DESNIVELL: 298 metres
Sortirem ben aviat, amb poca llum i molt de fred, de l'aparcament del parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta, amb direcció el GR2 que trobarem a pocs metres del punt de sortida.
Un cop agafat el GR2 i després de pujar uns pocs metres per una drecera podrem descobrir el primer punt important de la ruta. El castell de Bellpuig.
El Castell de Bellpuig o castell dels Moros te una bona vista deSant Julià de Vilatorta i es un lloc emblematic del poble, està documentat el 1147 subsistint fins el segle XV. El lloc depengué inicialment del castell de Sant Llorenç del Munt i després del de Sameda, però des del segle XII passà al domini dels senyors del casal de Bellpuig.
Postals del bonic camí del GR2 a La Carena.
La curiosa formació rocosa del bolet gegant, al mig del itinerari.
El sol comença a sortir
Un corriol amagat per l'espessa vegetació ens enfilés al cim on és la creu de Montagut.
La Creu de Montagut al Puig-l'Agulla
Aquest petit cim de 810 m d’altitud, és on reposa l'amagada creu, i la seva base, són les restes d’una antiga torre de telegrafia òptica que comunicava mitjançant senyals visuals la Plana de Vic amb la Selva, durant un curt període del segle XIX i la 3a guerra carlina.
La gran creu de ferro forjat commemorativa que hi ha al damunt, és obra de l’Orfeó Vigatà i va ser posada el 1948. Malauradament, la cobertura de pins fa una limitada visió de les valls properes.
El Santuari de Puig l'Agulla
El santuari de la Mare de Déu de Puig-l’agulla és l’indret més famós de Vilalleons i un dels centres piadosos més visitats de la comarca. Es troba al SE del terme, al vessant del Montagut o puig l’Agulla (810 m). Una llegenda, documentada des del segle XV, explicava que la Mare de Déu de Vilalleons fou trobada per un ermità —de nom Ramon Ferrer— i cinc lleons, prop de la font de puig l’Agulla. Això fou causa de la construcció, en aquest indret, d’un senzill pedró, que el 1661 fou transformat en una petita capella.
Entre el 1704 i el 1712 els ermitans hi feren construir un gran hostal al costat i més tard, cap al 1775, s’erigí l’actual santuari, un edifici barroc amb alguns retaules antics i una imatge mariana, a imitació de l’antiga del segle XVII, destruïda el 1936. Els nombrosos exvots i la gentada que hi acut per l’aplec de l’Ascensió i tots els diumenges de tardor són un bon exponent de la devoció comarcal envers Puig-l’agulla.
El Santuari de Puig l'Agulla
Arribem a Vilalleons
Santa María de Vilalleons
Situada al nucli de Vilalleons, dins el municipi de St. Julià de Vilatorta, l'església de Sta. Maria ja consta com a parròquia l'any 1007. Dins les llistes parroquials del bisbat de Vic de 1025 i 1050 hi està inscrita amb el nom de "Villa Leonis" L’interior, té cinc retaules d’escultura i pintura, refets després de l’incendi i el pillatge que hi practicaren els francesos el 1654. L’altar major prové del 1683, i els altres es feren en dates situades entre aquell any i el 1727. Són, sens dubte, el millor conjunt de retaules barrocs que s’ha conservat a la Plana de Vic.
Situada al nucli de Vilalleons, dins el municipi de St. Julià de Vilatorta, l'església de Sta. Maria ja consta com a parròquia l'any 1007. Dins les llistes parroquials del bisbat de Vic de 1025 i 1050 hi està inscrita amb el nom de "Villa Leonis" L’interior, té cinc retaules d’escultura i pintura, refets després de l’incendi i el pillatge que hi practicaren els francesos el 1654. L’altar major prové del 1683, i els altres es feren en dates situades entre aquell any i el 1727. Són, sens dubte, el millor conjunt de retaules barrocs que s’ha conservat a la Plana de Vic.
La parròquia de Vilalleons s’originà a l’entorn d’una gran propietat o vila rural, esmentada des del 927 amb el nom de villa Leonis, cosa que sembla indicar que prové del nom personal de Lleó. Probablement, la primitiva vila rural es trobava a l’indret de la casa forta de la Sala, ja que els seus antics propietaris duien el cognom Vilalleons. La parròquia tenia una part de la demarcació dintre el municipi de Viladrau. Existia ja el 1021, i pertanyia, amb tota la seva demarcació, a l’antic terme del castell de Taradell. Va restar unida a Santa Eugènia de Berga d’ençà del 1385. El municipi tenia batlle autònom des del 1787, però a efectes d’impostos formà una unitat amb Santa Eugènia de Berga fins als volts del 1823. Del 1823 al 1941 tingué plena independència, fins que es va fusionar amb Sant Julià. Gran enciclopèdia catalana
Per recuperar benzina, pararem a esmorzar a Cal Teixidor de Vilalleons.
Primeres nevades de la temporada al Puigmal
Anem a buscar el coll de Can Costa
La muntanya del Puig l'Agulla, on es pot veure el Santuari, foto des de Vilalleons
La pista de la riera de Sant Julià
Font de la Riera
Vistes del Castell de Bellpuig quan anem acabant la pista.
Arribem a Sant Julia de Vilatorta per la carretera BV 5201 que va Sant Sadurní de Osormort.
Les Set Fonts i el Casal Nuría a Sant Julià de Vilatorta
Fins a un altre !!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada