Carena fronterera
Petita caminada circular entre el Ripollès i el Vallespir, sortint de l'històric pas de Coll d'Ares, per resseguir un trosset de la carena fronterera fen petits cims secundaris fins a les Bases de Puig Sec, on baixarem a la banda francesa per visitar el nostre objectiu d'avui, l'impressionant mirador de la Torre del Mir, una torre de vigilància situada sobre Prats de Molló i que va ser construïda durant el segle XIII. La tornada la farem per una pista paral-lela al camí de l'anada, sempre gaudint durant tota la ruta, d'unes vistes excel·lents del Massís del Canigó, del Costabona, de la banda de Vallter i d'alguns importants cims de la Garrotxa.
APROXIMACIÓ: Arribem a Ripoll per la carretera C-17 on ens desviarem direcció Sant Joan de les Abadesses per la C-26, sortim de la població i a la primera rotonda, seguim recte per la C-38 que no deixarem fins a arribar al Coll d'Ares, on situarem el nostre vehicle a l'aparcament que tenim al costat l'edifici que va ser duana fronterera, avui convertit en Bar-Restaurant.
ITINERARI: Sortim de l'aparcament de Coll d'Ares, agafant el camí que puja per la carena, justament enfront de l'antic edifici duaner, a l'altra banda de la carretera.
Continuem per la mateixa carena fronterera (fabuloses vistes del Costabona i del Canigó) passant pel Puig de les Forques, el Puig dels Miquelets, Puig Pedrissa, Collada de Prats i les Basses de Puig Sec, on girem de cop a la dreta i travessem un filat, per entrar a territori francès del Vallespir. (Nosaltres hem de donar un revolt, a l'estar ocupat, aquest accés per un gran ramat de vaques)
Continuem caminant per la pista de baixada, farem alguna drecera que podem intuir al camí, arribarem a una bifurcació on triarem el de la nostra esquerra, camí amb una barrera. De seguida anirem a parar a la Torre del Mir. Pugem a la torre pels petitons graons, amb molta cura, però quan arribem dalt quedem bocabadats, la vista és fabulosa, la muntanya del Canigó, el poblet de Prats de Molló, el Comanegre, etc.
De tornada desfem camí pujant per la pista, trobem una fita i pugem per a l'esquerre de la pista fins al pal indicador francès que ens indica Notre Dame du Corral, 9,1 quilòmetres. Seguim aquesta direcció per la pista que va paral·lela al camí de la carena, fins a arribar a una font - abreujador, on la deixarem per pujar a la dreta fins al filat del Coll de Pixadors, que travessarem per porta i de seguida arribarem a coll d'Ares pel mateix camí de l'anada.
A Coll d'Ares decidim pujar al Montfalgars, agafem pista darrere l'antic edifici duaner de seguida tombar a la dreta per un petit corriol marcat en vermell i groc fins al cim. Tornem a Coll d'Ares donant una volta pel bosc fins a una antiga pista que agafarem a la dreta fins al coll.
DISTANCIA: 13,70 quilómetres. - DESNIVELL: 410 metres. - DURADA: 4,20 hores efectives – Nosaltres dediquem un temps total de 5,20 hores. NIVELL: Facil.
Coll d'Ares (1.513 metres)
Sortim a les vuit del matí de l'aparcament amb un dia espectacular. Estem al costat de l'escultura que commemora el 50è aniversari de la Flama del Canigó, que simbolitza la unió dels Països Catalans. Com sempre, el punt de partida és el coll d'Ares, des d'on surten les diverses columnes que encendran les fogueres de Sant Joan a moltes poblacions catalanes. També tenim a la bora, a l'antic edifici duaner que darrerament ha sigut un restaurant. (Qui l'anava de dir fa un temps quan ens registraven les motxilles...)
En pocs minuts entrem a la carena, d'espais oberts i boniques vistes.
El massís del Canigó i a baix es distingeix la Torre del Mir
Anem per la carena fronterera, a la foto el Puig de les Forques.
Mentre pujem anirem veiem a l'esquerre el Coll d'Ares com es queda petit, al fons el puig de Montfalgars que farem a la tornada.
Arribant al Puig de les Forques
Continuem per la carena, amb un fabulos panorama.
Passem pel Turó del Pla d'en Xanau
Seguirem la senyalització del Ronde de Canigó.
El Costabona
Arribem a la Collada de Prats, amb vistes de les muntanyes de Vallter.
Tenim a la vista, les Basses de Puig Sec, on trencarem a la dreta. Nosaltres haurem de fer un ampli revolt al ramat, per poder passar.
Entrem al Vallespir, França
De baixada triarem una pista que ens portara a la Torre del Mir
Estem a prop de la Torre del Mir
El Canigó es veu majestuos.
Arribem a la Torre del Mir
Aquesta torre formava part d'una xarxa de dispositius de vigilància i alerta dels reis de Mallorca i enllaçava visualment amb altres torres, podent fer senyals per a informar a la població d'un atac imminent. (segle XIII)
La vista panoràmica, a 360 graus, des de dalt de la Torre del Mir, és fabulosa.
Prats de Molló
Interior de la Torre
La torre va ser restaurada el 2009 i és visitable, podent pujar els 2 pisos fins a la terrassa superior. És un edifici de planta circular a tres nivells coberts en voltes de pedra i construït sobre una plataforma. Va ser declarada Monument històric de França.
Despres de esmorzar en aquest encantador indret, diem adéu a la torre i desfem camí.
Els prats són plens de flors.
Pugem per la pista que anirà paral·lel al camí carener de l'anada i que ens portarà molt a prop de Coll d'Ares.
Fem drecera a la pista
Continuem pista fins al Coll de Pixadors, on arribarem al bucle de la ruta
Arribem a Coll d'Ares, un indret amb molta historia pels catalans, a la foto Cartell del Camí de la retirada, que baixa a Prats de Molló.
Entre mitjans de gener i el 13 de febrer de 1939, el pas que separa Molló i Prats de Molló es va convertir en una dels principals rutes de la retirada. L'espai també es va convertir en un cementiri de vehicles i altre material de guerra ja que els republicans van haver d'abandonar-los.
Decidim pujar al Montfalgars i ens trobarem amb un bonic corriol que porta al cim.
Cim del Montfalgars molt atapait
Tornem donant un volt a l'esquerre fins a trobar una pista amb poc ús, que ens portarà a Coll d'Ares, on finalitzarem aquesta bonica sortida.
Gràcies i fins a la propera !!!
Aprofitem a visitar bonics racons de Molló, entre ells al estar oberta, l'església de Santa Cecília de Molló, mostra del romànic pirinenc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada