Sant Cugat de Gavadons
Recorregut que comencem a la localitat de Tona per pujar al Turó de Bellver, passant per les ermites de Sant Miquel de Vilageliu i de Sant Cugat de Gavadons. Ens ofereix unes bones vistes de l'entorn i un bon paisatge per caminar. Al mirador de l’ermita de Sant Cugat de Gavadons es pot gaudir d’un fantàstic panorama de la banda del Puigmal, el Puigsacalm, Cabrera, el Pla d’Aiats, les Guilleries i molts dels municipis del voltant, com Taradell, Tona, Vic, etc. Una excursió relaxant i sense cap dificultat.
INICI: Començarem la caminada a la part alta de Tona, on es troba l’antic balneari Codina, al carrer Picasso.
ITINERARI: Seguim el carrer Picasso cap a la zona esportiva, passant per la dreta del flamant camp d’esports, pel camí del Vilar, i continuem per la pista fins a l’ermita de Sant Miquel de Vilageliu. Bonic indret. Continuem per la pista asfaltada en direcció a l’aqüeducte i, al primer trencall, baixem al torrent de Güells, que pujarem per la dreta. Seguim camins pel torrent, travessant-lo i passant per la Font del Trial. Ara entrem a un paratge de camins trialers fins a sortir al mas de Serrarols.
Seguim la pista fins a la cruïlla de les carreteres BV-5303 i N-141c, on veurem a l’esquerra que comença una pista (PR-C 43) que passa pel costat del Mas Güells, on hi havia l’antic castell. La pista va guanyant alçada amb bones vistes de Tona, entre boscos de roure, fins a passar per Can Regàs, on a l’esquerra hi ha la font i la mina del riu Congost. Continuem pel pla de Regàs; quan arribem a una cruïlla deixarem les pistes per enfilar-nos per un corriol enfront, cap al mirador i l’església de Sant Cugat de Gavadons. Un bonic indret on aprofitem per esmorzar.
Decidim arribar-nos al Turó de Bellver, considerat un "100 cims", però el cim no és gaire atractiu i està malmès per una torre elèctrica i una caseta. Potser la vista més maca és cap a Sant Cugat de Gavadons.
Baixem per la pista asfaltada fins al coll de Nualart i continuem fins a l’Oller, on la deixem per una pista a l’esquerra. Seguim vorejant el Serrat del Puig amb vistes a Collsuspina i baixem per la pista fins a la carretera. Una antiga pista surt enfront en direcció al Floriac, però a pocs metres hem de recular: el sender està tan embardissat que és impossible avançar, i ens obliga a fer un bon tros de carretera fins a l’antiga fortalesa del Floriac (actual restaurant).
Seguim travessant el Pla de Bruguer i baixem per corriols al fons del torrent per la Costa de Can Barbat, on agafem el mateix camí de Sant Miquel de Vilageliu fins a Tona, al punt on hem començat de bon matí.
DISTÀNCIA: 17,17 quilòmetres – DURADA: 4,45 hores caminant (dedicant un total de 5,50 hores amb parades) - DESNIVELL: 540 metres.
Iniciem la caminada a la part alta de Tona, on és situat l’antic balneari Codina, per agafar la pista que va a Sant Miquel de Vilageliu. Malgrat que comencem d’hora, a les 6.30 h, hem tingut un dia força calorós, sense gens d’aire, i que ens ha obligat a fer alguna paradeta de més.
Arribem a Sant Miquel de Vilageliu
Església romànica al costat de la masia de Vilageliu. S’esmenta l’any 958 com situada "in Villa Gerile", ja que depenia dels senyors de Rocafort, que també eren senyors de Vilageliu.
L’església és situada en un bonic indret amb vistes al Montseny.
Crüilla de camins indicada.
Pugem pel torrent de Güells, que creuarem més d’una vegada.
Font del Trial
Pugem pels camins de Serrarols, una delícia per als amants del trial.
Passem pel costat del mas de Serrarols.
Al fons tenim el Mas Güells, per on passarem. És una propietat construïda amb pedra i elements d’una antiga fortalesa o castell que es trobava al turonet del costat de la masia.
Sortim a la cruïlla de les carreteres BV-5303 (que ve de Tona) i N-141c, on comença una pista que agafarem i que coincideix amb el PR-C 43.
Anem pujant per la pista amb vistes del Castell de Tona.
La pista va pujant i ens ofereix un bonic panorama.
Arribem a Can Regàs (970 m), on a l’esquerra hi ha la font del mateix nom, que és el naixement reconegut del riu Congost, malgrat el seu petit cabal.
Pla de Can Regàs.
Ja tenim a la vista Sant Cugat de Gavadons.
A la cruïlla agafem el petit corriol que tenim enfront.
Arribem a Sant Cugat de Gavadons
Des del mirador que hi ha prop de l’església es pot contemplar una esplèndida panoràmica de la plana de Vic, el Montseny, els Pirineus orientals, el Cabrerès i el Puigsacalm...
Les primeres notícies del lloc de Gavadons daten de l’any 948, quan formava part del terme del castell de Tona. L’edifici actual es va construir al segle XII, tot i que ha estat molt modificat al llarg dels segles. Inicialment tenia la condició de parroquial, que va perdre abans del segle XIV, quan depenia de Sant Andreu de Tona. Al segle XIX s’uneix a la parròquia de Collsuspina, moment en què es construeix una rectoria (tal com consta a la llinda de la porta d’entrada, on apareix la data de 1817).
Aprofitem l’ombra de l’edifici i la tranquil·litat del lloc per fer una bona parada i gaudir del nostre esmorzar.
És un indret relaxant, on la silueta de l’ermita, amb els seus xiprers, retalla el blau cel des de dalt de la muntanya.
El Turó de Bellver, considerat un "100 cims", és un cim malmès, coronat per antenes, una caseta de comunicacions i una torre elèctrica, que el fan poc estètic i agraït.
Punt geodèsic del Turó de Bellver (1046 metres).
Passem pel Mas del Bellver.
Anirem deixant enrere el coll de Nualard travessant amplis camps de conreu.
Una pista asfaltada ens portarà a l'Oller.
Pla de Mas Bastó.
Arribem a l’Oller, on girarem a l’esquerra cap al Camp.
El Camp.
Passem pel camí al costat del torrent del Camp, amb molta vegetació.
Pel Sot del Puig tenim una bona vista de Collsuspina.
Veiem les antenes del Castellar sobre els camps del Garet a Collsuspina.
Baixant pels Llisos.
Sortim al quilòmetre 38 de la carretera de Collsuspina, on havíem d’agafar un camí al Floriac. Però estava tan embardissat que era impracticable.
No queda altre remei que fer un pesat quilòmetre de carretera.
Passem per sota del Floriac, antiga fortalesa i actual restaurant, on pel segle II aC passava una via romana en aquest punt, i va ser en l'època dels Carolingis (segle XIII) quan es van construir petites fortaleses per protegir aquesta via de mercaderies. Als anys 80, el Mas Floriac va ser restaurat mantenint tota l'estructura de la casa i conservant pedres datades del 1107, 1568, entre d'altres.
Arribem a l'extens Pla de Bruguer.
Després de travessar-lo, baixem al torrent de Güells per la Costa de Can Barbat.
Finalment, arribem de nou a Sant Miquel de Vilageliu, des d’on enfilem cap al punt d’inici a Tona, per finalitzar aquesta relaxant sortida d’avui.
Moltes gràcies i fins la propera !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada