diumenge, 13 de maig del 2018

VILADRAU - MATAGALLS, PER SANT SEGIMON 2018 05 12



Fantàstica ruta circular d'inici i final a Viladrau per pujar i resseguir la carena del Matagalls, on travessarem variats boscos amb arbres monumentals, catifes herbades a la part alta de la muntanya i bonics salts d'aigua a les fagedes, també podrem admirar les antigues edificacions religioses com Santa Maria d'Erola i Sant Segimon. Una ruta molt completa, de bona llargada i fort desnivell que es podria qualificar d'imprescindible.

INICI: Al quilòmetre 1,5 de la GI-520 que va de Viladrau a Seva, deixarem el cotxe al pàrquing que tenim davant el bar restaurant La Solana a la zona de Els Molins.

ITINERARI: Sortim del pàrquing per la pista que baixa cap a la Riera Major, creuem per l'antic pont que dona al prat per on tornarem, seguim per la pista en pujada fins al primer desviament que agafarem a l'esquerre i que ens portarà a la bonica masia i Font dels Molins. Poc després trobem a l'esquerra el PR-C 205., un meravellós sender que serpenteja entre monumentals castanyers. La ruta la tindrem sempre molt bé senyalitzada fins al cim del Matagalls.

No triguem a arribar a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola, una curiosa ermita situada en un fantàstic paratge, amb unes precioses vistes al Santuari de Sant Segimon. Continuem pel sender travessant la fageda cap a Sant Segimon, ara més enfilat, però a la vegada una de les parts més boniques d'aquesta caminada. Passarem per l'Oratori i tot seguit per uns espectaculars salts d'aigua que ofereix la riera de l'Oratori, després de les últimes pluges.

Acabem la forta pujada arribant a la pista d'accés a Sant Segimon (indret que val la pena visitar si no és conec) a pocs metres a la dreta albirem el collet de les Tres Creus, un mirador natural amb unes magnífiques vistes del parc. Continuem uns metres per la pista fins a trobar a l'esquerra unes escales que ens portaran per una forta pujada rocosa a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons, indret espectacular. Seguim cap amunt per la serralada, travessant el coll Saprunera, el coll de la Font i el Pla del Vent, el que serà un preciós camí herbat. Tenim el cim del Matagalls a la vista i no triguem a arribar a la seva creu, gaudint de les seves privilegiades vistes. Podem albirar també la població de Viladrau i ens farem una idea d'allò que en fet i del que ens queda de baixada.

Després de gaudir una estona del cim, iniciem el camí de baixada pels solitaris Prat Xic i Prat Llis, i enfilar-nos al Turó Gros del Pujol, un turonet rocós amb bones vistes. A partir d'aquest punt, la baixada és forta i llarga, on farem al principi uns metres sense camí definit, fins a trobar un sender marcat amb fites i senyals blaves una mica borroses, que seguirem. Travessarem una espectacular fageda fins al Pla de Malataup, i baixant a la dreta, arribarem al mas El Pujol que travessem per donar a la pista que creua el Torrent de Coll Pregon fins a trobar-nos al conegut Castanyer de les Nou Branques.

Ara seguim el sender indicat com Castanyer de les Nou Branques, fins a travessar alguns habitatges de Viladrau. (tros avorrit) En arribar a una singular torre, triem una drecera de terra fins al Molí Vell, amb un bonic salt d'aigua. Travessem el pont i tot just es tomba a la dreta, al costat del torrent fins a arribar un camp que travessem i que ens portarà al punt del bucle de la caminada, creuem el pont i pugem al pàrquing, punt d'inici d'aquesta fantàstica caminada.

DISTANCIA: 18,83 quilòmetres. DESNIVELL: 1.112 metres. DURADA TOTAL: 7,19 h.



Sortim ben aviat del pàrquing de La Solana per la pista que baixa cap a la Riera Major.



Triem la pista que ens portarà a la bonica Masia i Font dels Molins.

Mas dels Molins

Agafem a l'esquerra el PR-C 205, un bonic camí.

 Arribem a Can Bosc, amb la muntanya de Sant Segimon al fons.

 Font de Can Bosc.

 Travessem la riera de l'Erola


Al llarg del sender trobarem molts castanyers centenaris.



Arribem a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola



La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari. La festa de l’Erola es feia el dia 8 de desembre, festa de la Puríssima. La capella actual fou construïda a partir de l’any 1630 després que un incendi destruís l’anterior. Es va completar durant els anys 1641 i 1659.

L’any 1833 fou cremada pels constitucionals, a l’inici de la guerra dels Set Anys. Va ser restaurada l’any 1837, sent administrador l’hereu de Can Bosc. L’any 1936 fou de nou profanada i ja l’any 1942 el poble de Viladrau amb les seves aportacions la va fer restaurar. Una inscripció sobre pedra escrita en llatí situada vora el portal de la capella recorda aquest fet.


Ara ens queda la pujada a Sant Segimon per un preciós sender






Font de l'Or



Albirem el cim del Puig del Pou d'en Sala, que ens porta bons records d'una altra caminada.


Passarem per l'Oratori Sant Camil de Lelis 


Arribem a la riera de l'Oratori



Des de aquest punt tenim bona vista del salt d'aigua. 



Després de tantes pluges el aigua baixa a tope per tota reu. 

Mes a dalt trobem el Salt de l'Oratori



Continuem pujant, ara per una estupenda fageda.





Arribem al Coll de les Tres Creus



Vistes des del Coll de les Tres Creus a la vall, on destaca el mas de Can Sala 


Agafem les escales que ens portaran per una forta pujada rocosa a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons. 



Vistes de Sant Segimon 


El Santuari es troba damunt d’uns penya-segats a la vessant de ponent del massís del Montseny, a una altura de 1.230 metres. Està documentat des del 1290. Des del segle XV es té constància de la presència d’ermitans, que durant l’hivern baixaven al santuari de l’Erola. L’any 1775 es beneeix l’actual església, començada el 1732. El 1810 un destacament de soldats francesos, va arribar al Santuari perseguint els sometents de Viladrau, i s’incendià l’església i l’hostatgeria.

Des del 1936 el Santuari està pràcticament abandonat i en lamentable fase de runes, malgrat el tímid intent de reforma l’any 1960. L’any 1998 s’inicià una nova restauració per part dels propietaris de Can Gat.


l'ermita de Sant Miquel dels Barretons.




Coll de Saprunera




Ben al fons, albirem la Creu del Matagalls



Pel Colll de la Font



Arribem al Matagalls (1.697 metres.)



Iniciem el camí de baixada pels solitaris Prat Xic i Prat Llis.




Turó Gros del Pujol (1.576 metres) 


Farem una forta baixada per la bonica fageda. 



Pla de Malataup


Creuem el mas Pujol de Muntanya



Ara per pista, ens arribem al Castanyer de les Nou Branques



Arribant a Viladrau



Salt d'aigua al Molí Vell



Travessem el camp als Molins i arribem de seguida al punt final d'aquesta fantàstica caminada.





Gràcies i fins a la propera !!








dissabte, 31 de març del 2018

ARBÚCIES - CASTELL DE MONTSORIU 2018 03 30


Castell de Montsoriu

Petita caminada pel municipi d'Arbúcies, on anirem envoltats d'alzines, pins i alzines sureres per pujar al Castell de Montsoriu, situat dalt del turó de Montsoriu a 649 metres d'altitud, i admirar el més important castell gòtic de Catalunya, una construcció que constitueix un dels grans paradigmes de l'enginyeria militar de les darreries del segle XIII.


PUNT D'INICI:

Poc abans arribar a Arbúcies, per la carretera GI-552, passat el quilometro 13 amb direcció Hostalric – Arbúcies. Deixem el cotxe al costat d'un ajustat aparcament que tenim al costat de l'edifici de l'antiga Creu Roja d'Arbúcies.

ITINERARI:

Iniciem la caminada amb cura, al boral de la carretera, direcció Hostalric, farem uns cent metres fins al primer trencant a mà dreta, on començarem una bona pista, trobem de seguida un trencall a mà esquerra, per on tornarem, nosaltres decidim continuar cap a la dreta. No triguem a topar-nos amb la masia del Foger.

Continuem per la pista sempre en pujada suau, envoltats d'alzines, pins i moltes alzines sureres, el que serà el paisatge continuo d'aquesta ruta. Seguim la pista passant per davant de Can Bruix, on més endavant connectem amb el PR-C 201 Arbúcies-Montsoriu, que no deixarem fins al Castell de Montsoriu.

Arribem al Castell per un camí a la part final, una mica costerut. A dalt, el panorama és immens. Nosaltres decidim fer una volta al Castell, on gastarem una bona estona admirant la construcció. Del Castell, continuem per l'aresta del turó, amb direcció nord, per trobar-nos amb la Torre de les Bruixes, una atalaia en ruïnes que és un fantàstic mirador, on aprofitarem per fer bon ús dels nostres queviures gaudint de les vistes. 

Després d'una estona, baixem a la pista que tenim a sota, la seguim en baixada fins a connectar en una corba, amb el PR de Montsoriu a Breda. Continuem pel PR fins a una cruïlla de pistes, triem la pista de l'esquerra. Cal dir, que per aquesta part de la ruta, val la pena està molt amatent amb la quantitat de pistes forestals, nosaltres van badar més d'una vegada. Sortim de la pista per passar per les ruïnes del Morer del Bosc, un indret atapeït.

Continuem baixant recte per un camí tapat i poc definit, fins a sortir a una pista que agafarem cap a l'esquerra. Seguim la pista fins a una corba, on baixarem entre restes de branques de la tala forestal per donar a una altra pista que seguirem a l'esquerre. Nosaltres a partir d'aquest punt, decidim triar en els encreuaments de pistes, tombar a l'esquerra, fins a passar pel Verdaguer, on trobarem al trencall del començament al Foguer i la carretera.

DISTANCIA: 11,10 quilòmetres. DURADA: 4,59 h. amb una bona parada al castell. DESNIVELL: 462 m.

Deixem el cotxe al costat d'un ajustat aparcament que tenim al costat de l'edifici de l'antiga Creu Roja d'Arbúcies.


masia del Foger


Anirem envoltats sempre d'un gran bosc d'alzines, pins i alzines sureres

 Can Bruix


Ens unim amb el PR-C 201 Arbúcies-Montsoriu


 Arribem a la cruïlla que puja al castell des del Coll de Castellar

Triem a la cruïlla un camí una mica costerut però a la vegada més directe per accedir al castell.

Arribant al Castell


Apareix documentat des del 923. Al final del s. X pertanyia a la família vescomtal de Girona. El 1011 n’era senyor el ­vescomte Amat, que s’intitulà de Montsoriu. Cap al 1030 era d’Ermessenda, filla d’Amat, casada amb Guerau de Cabrera. Els seus successors es van intitular vescomtes de Cabrera i van convertir el castell en centre dels seus amplis dominis. L’any 1194, el vescomte Ponç de Cabrera va prometre al rei Alfons I que no utilitzaria el castell contra ell. L’any 1258 n’era propietari consort Ponç Hug IV d’Empúries, que hi va refugiar la seva família durant la invasió de Felip l’Ardit. El 1328 passava al seu nebot Bernat I, que va esdevenir vescomte de Cabrera. Els Cabrera el posseïren fins al final del s. XVI. Al s. XV fou escenari d’actes de bandidatge, ja que els bandits del camí ral l’utilitzaven per a tancar-hi els vianants que segrestaven. Al mateix segle, durant la guerra contra Joan II, hi havia una guarnició i servia de guaita. La guerra dels Remences en va precipitar la deca­dència. (enciclopèdia.cat)


El 1998 la família Ribot, propietària del monument, en féu donació oficial al Consell Comarcal de la Selva. Al gener del 2011 el monument obrí les portes al públic de manera regulada.

Vistes des del Castell


Del Castell, continuem per l'aresta del turó, amb direcció nord, per trobar-nos amb la Torre de les Bruixes, una atalaia en ruïnes que és un fantàstic mirador.

Vistes cap a la població d'Arbúcies

Les vistes cap al castell són de les millors

Vistes al massís del Montseny on destaca'n Les Agudes

Aprofitarem el indret per fer bon ús dels nostres queviures gaudint de les vistes.

La baixada la comencem agafant el PRC direcció Breda, per a després, anà triant diverses pistes forestals fins al punt d'inici.


Gràcies i fins a un altre !!