Gorg del Duran
Ruta crematorrons de sentit circular, que comencem a la vora del poble de Les Planes d'Hostoles, justament a la via verda del carrilet Olot-Girona amb la carretera a Cogolls, una ruta coneguda per als "traga-milles" de la muntanya, en ser molt maca. Aquest itinerari té una mica de tot, compta amb unes vistes panoràmiques sobre les valls i les muntanyes del voltant que són realment impressionants i per altra banda discorre per unes rieres salvatges amb uns salts de aigua presiosos. Iniciem la ruta visitant els gorgs i les coves del riu Brugent, per després pujar al Castell d’Hostoles, fer la carena fins a l’ermita de Sant Salvador de Puig Alder i per a la tornada, veure l’església de Cogolls amb els seus gorgs i coves. Una ruta molt distreta, que es pot allargar molt de temps, si vols contemplar tot amb deteniment. Aquesta és de les rutas obligades!!
ATENCIÓ ¡! : (Juliol 2017) Actualment aquesta ruta queda truncada entre els quilòmetres 10,00 i 10,70, justament en la baixada de l'ermita de Sant Salvador d'Adler al Portet, en ser un camí de propietat privada. Pel que em comuniquen, hi ha ara indicadors que ho avisen. Es haura baixar al GR per un altra banda. Disculpeu.
ITINERARI: LES PLANES D'HOSTOLES (via verda del carrilet Olot-Girona amb la carretera a Cogolls) - CAN PAULI-GORG DE LA PLANA - GORG DEL DURAN - GORG DE LA MOLA - PONT DE LA TORRE - CARRETERA - CASTELL D'HOSTOLES - COLLET DE FONTPLANA - COLLET DE SITJAR- SANT SALVADOR DE PUIG ALDER - EL PORTET - GR83 - L'HOSTE - COGOLLS - CA L'ARNAU - COVA DE FONTANIL - ERMITA DE SANT PELEGRÍ - MOLI I GORG DE MURRÍS - CAN VISTALEGRE - PUNT DE SORTIDA
TEMPS: 6,30 HORES AMB PARADES. 5,45 HORES APROX. SENSE PARAR.
Nosaltres vam fer alguna variant, al trajecte típic d'aquesta ruta, la qual cosa no vol dir que sigui millor el nostre, pot ser buscant més la comoditat, una vegada hem baixat del Castell d'Hostoles, en compte de pujar a la carena, vam bordejar per un agradable camí fins a Sant Salvador. També dir, que vam visitar la impressionant cova i cascada de Fontanil, on a partir d'aquí, la riera es va fer infranquejable per la gran baixada d'aigua que portava, no deixant marges per caminar. O vam solucionar en part, donant mes volta per la carretera al Molí del Pelegrí i Moli de Murrís.
Avisar que els amos de Fontanil, en Ca l'Arnau, estan molt emprenyats pel xivarri que fan els excursionistes en passar per al costat de la seva casa, nosaltres vam parlar amb ells i es veu que passa el de sempre, gent que no respecta la propietat privada amb molt mala educació. Tenir-ho em compte.
Hem arribat a les 8,00 hores a Les Planes d'Hostoles, nos situem al punt de sortida a la via verda del carrilet Olot-Girona amb la carretera a Cogolls, encara no dóna el sol i fa un fred que pela. Preparem l'equipatge i abandonem el cotxe, per donar-li una mica a les cames, ben segur que a la tornada no estarem tan flamencs, ens diem.
El sol comença a il·luminar Can Paulí, al costat de la carretera C63, per aquí iniciarem el trajecte al riu Brugent.
La Cascada del torrent de La Plana es el nostre primer contacte amb el Brugent.
El riu Brugent és un festival d'aigua continu.
Gorg de la Plana
Gorg de la Pedrera d’en Biel o, com també es coneix, el gorg del Duran.
El riu Brugent
El canal és el camí que porta cap al Gorg de la Llaura, un pàs no apte pels que pateixen vertigen.
Gorg de la Llaura
El Brugent des del Resclosa Gran de Can Paulí
Gorg de la Mola
Cova de la Torre
Recons del Brugent abans d'arribar al pont de la Torre.
Sortim de la riera i creuem la carretera per agafar el camí cap amunt al Castell d'Hostoles, mentre enfront tenim el Santuari de la Salut, un lloc preciós on van estar fa pocs dies.
Inici de la pujada al Castell.
Castell d'Hostoles
Datat del segle IX, fou infeudat pel comte de Barcelona als senyors de la Vall d’Hostoles en el segle XI. El Castell d’Hostoles va ser el seu centre de poder feudal, fins ben entrat el segle XV. Durant la primera guerra remença (1462-1472) va esdevenir quarter general de Francesc Ventallat. Continuà en poder dels remences fins a la Sentència Arbitral de Guadalupe (21 d’abril de 1486) i, malgrat les peticions de Ferran II, Verntallat es va negar a lliurar-lo. Finalment, va ser entregat el dia 9 de juliol de 1486 i d’aquesta manera va passar a mans del rei.
Segons Vicenç Vives, el Castell d’Hostoles representa la més insigne fortalesa de la defensa remença de la muntanya.
Interior de la cisterna del Castell amb volta de pedra. La part de dalt del Castell amb el torreó al fons.
Decidim menjar el bocata al Castell, les vistes són panoràmiques per tots cantons i un d'aquests murs, ens resguardarà del vent que bufa, mentre ens dóna el sol. No demanem massa...
Vistes per la cara est.
Vistes de la carena que tenim que fer caminan per arribar a Sant Salvador.
Vistes de la Serra del Puigsacalm amb el poble de Sant Feliu de Pallerols a baix.
Encara ens tirarem una bona estona caminant per un agradable sender que voreja la carena fins a poder albirar Sant Salvador.
Ja tenim a la vista El Castell de Puig Alder o de Sant Salvador de Alder.
El Castell de Puig Alder o Sant Salvador de Alder
El castell de Puig-alder ja apareix esmentat en el testament de Bernat Tallaferro l’any 1020, i formava part de la línia defensiva que separava els bisbats de Vic i Girona, juntament amb els castells d’Hostoles i de Colltort. El topònim - Adeder, Pugadder o Podio Alderio- fa referència al seu enclavament, dalt un turó, en una situació privilegiada. A finals del segle XII, al castell ja hi havia una capella dedicada a Sant Salvador. Tot el conjunt és d’origen romànic, però no se’n conserven traces a causa dels terratrèmols. La seva arquitectura respon a les modificacions efectuades al llarg de la baixa edat mitjana i edat moderna, quan s’engrandí la capella i el castell s’adaptà a les necessitats dels estadans i/o ermitans. Durant l’any 1984 fou restaurada, en una de les campanyes es descobrí una talla d’una verge que estilísticament correspon al darrer quart de segle XIII. A la verge se l’anomenà la Mare del Salvador (avui es troba al Museu d’Art de Girona), per commemorar aquesta troballa el dissabte abans de Santa Montserrat es fa un missa a la capella de Sant Salvador.
El Castell té un mirador d'unes vistes infinites.
Aprofitem el lloc per descansar i menjar alguna cosa, mentres admirem el paisatge del Collsacabra i el Puigsacalm.
Al porxo de la capella tenim unes bones vistes de la Serra de les Medes.
Vistes de la part de la capella de Sant Salvador
Deixem a dalt Sant Salvador i aqui en El Portet agafarem el GR83 de baixada.
Arribant a Cogolls
Sant Cristofol de Cogolls
La parròquia de Cogolls és dedicada a sant Cristòfol. És un edifici d’origen romànic, que ha estat molt modificat, d’una nau més dues capelles afegides formant creuer; l’absis semicircular és eixalbat i la porta, del 1753, té un porxo al davant; la torre campanar és més tardana. El lloc és documentat el 1090, data en què Ponç va fer donació al monestir de Santa Maria d’Amer d’una heretat situada en la parròquia de Sant Cristòfol de Cogolls.
Ca l'Arnau allotjament rural.
Cascada de Fontanil reben el sol, formen una mescla de llum i aigua que impressiona.
La riera de Cogolls, per aquesta banda plena de aigua.
Cova de Fontanil
Ermita de Sant Pelegrí
Entre el Molí de Sant Pelegrí i el Molí dels Murris ni ant petits gorgs de gran bellesa.
Molí dels Murris
El Salt dels Murris
Gorg dels Murris
Un camí una mica empinat al costat del salt d'aigua permet baixar al molí.
El Gorg dels Murris
De baixada, una vegada passat el Gorg dels Murris, la riera es va convertir en un paisatge salvatge.
Arribem al cotxe i podem veure, ara des de baix, el Castell d'Hostoles.
En el poble de Las Planes d'Hostoles, la església parroquial de Sant Cristòfol i la curiosa Font de la Bomba, son dos llocs de interes.
Donant voltes aleatòries per Las Planes d'Hostoles, vam parar de sobte a la fonda Arnau, d'aquells llocs amb caliu de abans i de bon tracta, però de millor cuina, el seu Trinxat de la Garrotxa o els Fesols amb botifarra esparracada del perol, són una meravella...
NOTA
A qui li agradi una mica d'història del lloc, es podria bé recomanar un article de Josep Canal Roquet que l'ajuntament de Les Planes d'Hostoles té en el seu web i que tracta sobre els cavallers que habitaven aquests rocosos castells.
http://turismelesplanes.blogspot.com.es/p/santa-margarida.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada