Zona dels Bufadors
Recorregut pels boscos i raconades de la subcomarca del Bisaura, a la frontera entre l'Osona i el Ripollès, on començarem a caminar al costat del bonic Castell de Montesquiu, aprofita'n durant una part del recorregut, la bona xarxa de camins del seu Parc Comarcal. Aquesta ruta ens ha permès conèixer la Serra dels Bufadors, indret de gran bellesa, que té un ambient màgic i misteriós, on per la seva situació, fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular, es tracta d'un paisatge estrany, com si estiguéssim als temps del "Juràssic". A més a més, també podrem visitar l'ermita de Sant Moí i la colònia de la Farga de Bebié, un lloc molt interessant de la Catalunya Industrial de començaments de segle, per després tornar pels verds corriols a la vora del Ter. Es tracta d'una bona volta on tot l’itinerari està força senyalitzat i no hi ha pèrdua. Una ruta diferent.
APROXIMACIÓ: Al castell de Montesquiu s’arriba per la carretera C-17 que uneix Vic i Ripoll. A l’altura de Sant Quirze de Besora us heu de desviar (sortida 81) cap a la carretera de Santa Maria de Besora i Vidrà. Un cop travesseu el pont sobre el riu, trobareu indicadors que us portaran fins al parc de Montesquiu, on és el castell.
ITINERARI: Castell de Montesquiu (652m) – Riera de la Solana (625m) – Coll de Tres Pals (804m) – Collada de Beví Gros (853m) – Ctra. Sta. Maria de Besora/Llaés (903m) – Coll de Beví (917m) – Serra dels Bufadors (987m) – Els Bufadors - Bassa de la Processó (825m) - St. Moi (674m)– La Farga de Bebié (609m) – Font de les Planeses (610m) - Font de la Codineta (585m) - Castell de Montesquiu.(652m)
TEMPS: 5,00 hores - DISTANCIA: 16,20 kms.
RECOMENACIONS: No es segura l'entrada, a les escletxes ni a les coves, ja que és un terreny molt inestable, vigileu els nens que no marxin sols. La part del camí que discorre per la carena dels Cingles de Beví, té algun pas esposat, on cal anar en compta.
Deixem el cotxe al Aparcament del Parc Comarcal Castell de Montesquiu
Castell de Montesquiu
El Castell de Montesquiu és una construcció fortificada situada a Osona, Catalunya. La primera documentació és del 1285, on figura com a casa fortificada i després passaria a denominar-se castell, primer com a 'de Colobrer' i després 'de Montesquiu'. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu.
Durant el segle XIV hi viuen els Besora. Fou reformat per primera vegada per aquesta família al segle XVII. Una segona renovació es féu al segle XIX, amb el castell en mans dels Juncadella, afegint-hi una escala gòtica, una cisterna, una font i un jardí.
Al segle XX s'ha convertit en mansió residencial en perfecte estat però molt modificat respecte a l'edifici original. Des del 1976 és propietat de la Diputació de Barcelona, que hi celebra diversos esdeveniments i presentacions. És la seu principal del Parc del Castell de Montesquiu, creat l'any 1986.
Baixant per la Bac del Castell.
Hem deixat enrere la riera de la Solana, amb el seu pont de fusta.
Arrivant al Beví Gros
Els cingles de Bevís de la Serra dels Bufadors
El coll de Beví
Abandonem l'asfalt perla nostra esquerra i comencem el recorregut per la carena de la Serra de Bufadors, on podem veure unes magnifiqués vistes.
Carena per la Serra dels Bufadors
El camí discorre per un corriol força fressat, a vegades a la vora del tall, inclús, en alguns indrets és una mica esposat, però sense dificultats. Això si, hem d'anar amb compte.
Vistes del Castell de Llaés
A partir d'aquí, el camí baixa cap a l'esquerra i ens endinsem a la part nord de la serra, entrem als Bufadors, un lloc màgic on quedem encerclats per grans parets de pedra entremig del bosc.
Anem envoltats per grans parets de roca.
Les plantes i la flora és diferent, tot és una catifa de molsa, les pedres tenen un color especial, és un microclima, sembli que el temps s'ha detingut.
El silenci també es fa còmplice i s'afegeix al decorat.
A la llum li costa penetrar en molts d'aquests racons.
Al sostre, una verdor i una llum tamissada que impressiona.
Situació de la gran cantitat de cavitats dels Bufadors, dibuix de Espeleoindex.
Els bufadors són uns forats o escletxes per on surt corrent d’aire. Si ens hi acostem, notarem que l’aire que surt és fred. A vegades es pot sentir com xiula el forat, en el seu interior, d’aquí el seu nom.
Deixem Els Bufadors i baixem direcció la vall del riu Ter.
Bassa de la Processó
Mas de Sant Moí i Ermita de Sant Moí
Una llegenda recollida per Joan Amades parla d’un ermità sord que vivia en aquesta ermita i que es dedicava només a l´oració i a fer esclops de fusta, treball que realitzava només amb les seves mans i que després deixava a la vora del camí per als caminants que hi passaven.
L'esclat de la primavera deixa la bora dels camins inundats de color verd.
Pont del Ferrocarril de Barcelona - Puigcerdà per creuar el riu Ter, poc abans d'arribar a la Farga de Bebié. Curiós pas per senderistes, per aquí passa tant el GR-151 com el GR-21.
El Ter
Habitatges abandonats a la colònia de la Farga de Bebié.
El riu Ter, al seu pas pel pont de entrada a la Farga de Bebié.
Esglesia de Mare de deu del Carme (patrona de la Farga)
El dia 16 juliol de 1958 el bisbe de Vic va fer la primera missa solemne.
La Farga de Bebié
L´origen de la colònia tèxtil de La Farga de Bebié cal anar-la a buscar l´any 1895 quan l´enginyer suís Edmund Bebié Wild comprà el molí de Rocafiguera i els terrenys del voltant al seu propietari, Josep de Rocafiguera per 85.000 ptes.
De vital importància pel projecte era la presa existent, que serviria per a l´aprofitament hidràulic necessari per a la producció elèctrica de la filatura de cotó que Edmund Bebié volia crear en aquest punt del riu Ter. No menys estratègic era la via fèrria que passava prop de la fàbrica. Amb el creixement de l´empresa E. Bebié sol.licità la construcció d´una estació que no entrà en funcionament per a la fàbrica fins el 1920, i per ala viatgers fins el 1932.
El 19 de maig de 1900 consta com el dia de la primera producció de filatura de cotó però no fou fins el 1910 que no es comença a construir la colònia per donar habitatge als treballadors de la fàbrica, que als anys 40 arriben a superar el miler.La colònia s´estén als dos marges del riu,amb la particularitat de pertànyer a dos municipis diferents de dues comarques diferents. Mentre el marge dret pertany a Montesquiu (Osona) l´esquerre al municipi de Les Llosses (Ripollès). Això vol dir que la població actual de La Farga es dividida. Segons el cens de 2011, La Farga té 42 habitants a Les Llosses i 12 hab. a Montesquiu.
Poc a poc ens endinsem de nou al bosc seguint corriol amunt pel marge esquerra del riu Ter.
Detall al GR i la Font de les Planesses
Ens queda ja, l'últim esforç per arribar al Castell de Montesquiu per una pista a la bora del riu Ter, en què tancarem una ruta que ha estat molt interessant. Despres tenim el apat recuperador a l'antiga Cugulera de Sant Quirze de Besora, desitjant d'arribar.
Des del camí, vistes de Montesquiu.
¡Que sitios tan impresionantes!
ResponEliminala primavera tiene la culpa de que todo este espectacular !!!
Elimina