LA ZONA DE FUSIMANYA
Comencem sota el famós restaurant Fussimanya on deixarem el cotxe fins a la tornada, la temperatura és de 0 graus, però tenim previsió que aparegui el sol, seguim el GR.-210 per la urbanització Fussimanya i el PR C-40, en el que serà un itinerari gairebé d'anada i tornada, però molt bé indicat. La destinació serà el monestir de Sant Pere de Casserres, en un trajecte que discorre per la cinglera sobre les aigües del pantà de Sau i els meandres del riu Ter, amb unes vistes precioses del mateix riu, del Cabrerès i les Guilleries. Es tracta d'un trajecte molt fàcil i relativament curt, on val la pena entretindré amb les vistes que té el recorregut. Recomanable.
RESTAURANT FUSSIMANYA PUNT DE SORTIDA
El restaurant Fussimanya, des de 1971 és un clàssic de la comarca d'Osona. No hi ha qui no el conegui i per tots és sabut que equival a menjar molt i bé.
El restaurant Fussimanya, des de 1971 és un clàssic de la comarca d'Osona. No hi ha qui no el conegui i per tots és sabut que equival a menjar molt i bé.
GR210 y PR C-40 ENTREM AL BOSC
BAIXEM CAP A LA BOIRA DEL PANTA DE SAU
RIERA DEL INFERN ...fa un fred que pela !
PANTA DE SAU DES DE EL PARADOR
El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.
El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.
SENDER AL MONASTIR
VISTES DEL TER AL PANTA DE SAU
LES VISTES DES DEL SENSER SON MAGNIFIQUES
EL MONASTIR DE SANT PERE DE CASSERRES
Consta que l'any 1006, la vescomtessa Ermetruit d'Osona - Cardona, amb la seva nora Engúncia, recaptaven diners per a la fundació del monestir que volien convertir en el cenobi familiar. Finalment va ser Engúncia d'Osona- Cardona qui va poder veure la consagració de l'abadia l'any 1053, tot i que ja estava instal · lada una comunitat benedictina des d'uns anys abans. Va ser lloc d'enterrament d'aquest llinatge i d'altres famílies nobles de la comarca, principals benefactors de la comunitat. Va ser també lloc de retir per a algunes dones soles que venien a morir a Sant Pere. Deixaven en herència els seus béns a canvi d'estar acompanyades en el moment de la seva mort.
L'any 1079, els vescomtes de Cardona van unir el monestir a l'abadia benedictina de Cluny, passant a ser el centre administratiu de les possessions d'aquest monestir a Catalunya, entre elles el monestir de Sant Ponç de Corbera. Les males relacions amb el bisbat de Vic, els terratrèmols i la despoblació van fer que entrés en decadència .
La seva prior Pere de Mataró va estar pres al palau episcopal de Vic mentre un grup d'homes saquejaven el monestir . A partir de llavors va començar a tenir priors comendataris. El primer d' ells va ser Però de Lluna, futur papa d'Avinyó i de Peníscola , Benet XIII el 1376 .
En 1573 , Felip II , davant la mort del seu últim prior, ho va unir al col · legi de jesuïtes de Betlem de Barcelona, fins que Carles III el 1767 va decretar l'expulsió de la Companyia de Jesús. A partir de llavors , el cenobi va quedar en mans de particulars fins a l'any 1991 quan el Consell Comarcal d'Osona va adquirir l'edifici. Entre 1994 i 1998 el Consell Comarcal juntament amb la Generalitat de Catalunya van realitzar una reforma completa, respectant l'estructura i el sistema de construcció original.
Segons una antiga llegenda, el monestir es va fundar sobre la tomba d'un nen de la casa de Cardona. Aquest infant va parlar amb tan sols tres dies d'edat i va explicar que moriria als trenta dies. Va ordenar que el seu cos fos col · locat a lloms d'una mula i que en lloc en què l'animal s'aturés es construís un monestir que quedaria sota l'advocació de Sant Pere. El monestir encara conserva les restes momificades d'un infant que la tradició popular atribueix al fill dels de Cardona. Les relíquies van ser venerades durant molts anys pels habitants de la zona que li atribuïen poders sobrenaturals. Durant els períodes de sequera es realitzava una processó que portava l'urna amb les restes del nen fins al Ter perquè se solucionés el problema.
DESVIAMENT A TAVERNOLAS
LES ESCALAS
ARRIBADA A la urbanizació FUSSIMANYA
gracies i fins a la propera !!!
gracies i fins a la propera !!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada