LA ZONA DE SAU A L'ALBA DES DE ELS CINGLES |
Sortida crema / torrons per la data, clàssica caminada per al Collsacabra que iniciem a Tavertet recorrent l'espectacular zona alta dels cingles. Sempre per el GR2, con vistes impressionants, vorejant precipicis que superan els 200 metres d'vertical, per despres baixar entre camps i boscos per un petit camí Fins a Rupit. La tornada la realitzem pel mateix lloc. Amb el temps avui de tot, fred, després pluja i finalment sol. (Uns 17 Kms i unes cuatro hores)
TEMPERATURA MOLT BAIXA A LA SORTIDA EN ELS CINGLES DEL A'VENC
EL PANTÀ DE SAU A LA BORA D'ELS CINGLES
CINGLES DEL A'VENC
EL FAR, AL FONS
PANTÀ DE SUSQUEDA
COLLET DE RAYOLS |
DESCENS A RUPIT
RUPIT CAMUFLAT |
EL PONT DE RUPIT
ESGLESIA DE SANT MIQUEL RUPIT
L'Església de S. Miquel és un edifici barroc amb elements neoclàssics en forma de creu llatina, amb capelles laterals i el creuer acabat en el cimbori, va sorgir com a filial de l'església de S. Joan de Fàbregues (fins a l'any 1878 en què Rupit aconseguir la condició de parròquia), a finals del segle XIII principis del XIV i es va dedicar a S. Miquel Arcàngel, posteriorment (1786-1869) es va construir el campanar. El retaule major és barroc, obra dels germans Costa (1633) i està dedicat a S. Esteve, patró de la ciutat d'Olot (lloc on es va venerar fins a l'any 1828 any que va ser comprat per la parròquia de Rupit on va ser instal · lat en 1830.
UNA ESTONA DE PLUJA...
... Y QUE DEIXEM ENRERE
CINGLES DEL AVENC, EL FAR AL FONS
ARRIBANT A TAVERTET |
Les cases són gairebé totes de pedra i construïdes amb el tradicional estil rural característic del centre de Catalunya. El nucli urbà de Tavertet està declarat 'Bé d'interès cultural' per la Generalitat de Catalunya. Compta amb unes 40 cases construïdes entre els segles XVII i XIX.
SANT CRISTOFOL DE TAVERTET
Aparece documentada, en el año 1070, como posesión del vizconde de Cardona y fue consagrada a San Cristóbal. En su origen románico del siglo XI constaba de una sola nave con bóveda de cañón, seguida y reforzada por tres arcos torales que la dividían en cuatro tramos y un ábside semicircular con bóveda de cuarto de esfera.
LLUM DE LA TARDA SOBRE ALS CINGLES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada