SANT FELIUET DE TERRASSOLA
Caminada circular pel Moianès, partint del bonic poble de l'Estany, on gaudirem d'un paisatge variat, amb preciosos boscos, que en aquesta època de l'any aconsegueixen atreure una gran quantitat de boletaires, també pujarem al Puig de la Caritat, un excepcional mirador de la Catalunya central, per després baixar a la riera del Molí i descobrir els antics molins del Pla. Un cop allà, ascendir fins a la curiosa església de Sant Feliuet de Terrassola, una maravella. Destacar la importància de la història d'aquests llocs, especialment la localitat de l'Estany.
El sol de matinada comença a il · luminar el campanar de l'església de Santa Maria de l'Estany, un lloc precios, que deixarem a la tornada, per contemplar tot amb mes deteniment.
Abans d'arribar a la carretera, girem a mà esquerra direcció Can Crosa, seguint els senyals del GR 3, el sender Central de Catalunya.
La pista passa per el costat de la casa pairal del Grau, la masia més gran del nucli urbà de L'Estany.
A primera hora del matí, el sol va despertant lentament als mandrosos paisatges de la muntanya, és difícil no parar-se una petita estona a contemplar.
Deixem el Pla de la Crosa a la esquerra, mentre pujem al collet de Sant Pere o de la Crosa.
En el collet, una pedra gegantina, recorda que hi havia la capella de Sant Pere, construïda l'any 1495, encara hi ha restes de las pedres que formen la planta de la antiga ermita.
...poc a poc, agafem alçada direcció Puig de la Caritat
Puig de la Caritat, amb els seus 1.010 m. te una situació molt dominant.
Des del cim es veu un panorama impresionant, podem fotografiar el Puigmal, els cims més alts de les Guilleries, el Montseny, Montserrat, la Mola i el Mintcau, etc., les vistes son magnifiques. Les ombres encara són allargades.
Serra de Montserrat
El Montseny al fons
Després de contemplar aquest meravellós panorama, retornem en direcció nord, per un corriol, tot de baixada, seguint el llom de la carena. Avancem enmig d'un bosc de pins amb abundància de molts bolets. Al final de la baixada, trobem la pista del mas El Castell, una finca molt gran del sigle XIV.
La pluja del dia anterior ens ocasionarà alguns problemes a la nostra ruta.
Continuem per el GR-3, que en algun moment ens costa de trobar, cap a la Riera del Moli.
Plé de humida vegetació, un estret sender ens porta a Els Molins del Pla.
El primer molí el trobem a la dreta del torrent, ja en ruïnes i envaït per l'espessa vegetació. Un salt d'aigua, d'uns deu metres d'alçada, de sobte ens sorprèn en aquest lloc tan tapat.
El primer molí, data del 1732...
i a una distancia de 50 metres, el segon molí.
Despres de aquet espectacle de aigua, ens dirigim cap al Molí dels Moros, un tercer molí un poc més avall. Quan estàvem a pocs metres del molí, ens trobem que no podem creuar la riera a causa de la gran quantitat d'aigua per les pluges del dia anterior. Lo haurem de deixar per a una propera vegada. Retornem una mica el camí, per després anar ascendint fins a la C-59 i allà agafar el desviament a Sant Feliuet.
La insòlita església de Sant Feliuet de Terrassola
Sant Feliuet de Terrassola
Sant Feliu de Terrassola és l'església antigament parroquial romànica del poble disseminat de Sant Feliuet de Terrassola, pertanyent al terme municipal Santa Maria d'Oló, a la comarca del Moianès. Documentada des de l'any 927 i totalment restaurada l'any 1970. En el segle XIII s'hi afegí una massissa torre quadrada que serveix de campanar.
Se'ns fa tard per al nostre entrepà matiner, de manera que vam decidir instal.lar-nos en aquest lloc tan encantador que és La Sala i reposar forces durant uns minuts.
Després ens esperava una llarga i dura pista entre boscos, de pujades i baixades, que donava la impressió de mai acabar, per la qual, travessarem diversos colls i cruïlles de camins.
pomes salvatges al mig del bosc !!
El camí és inhòspit, sempre dins del bosc, només el soroll d'algun boletaire perdut que crida per fer-se notar, trenca el silenci.
Hem deixat el Collet de la Pinosa i ens endinsem al Pla del Simon, una pista més còmoda de caminar que ens portarà cap l'Estany.
Creuem el Pla de la Carrera
El Moli del Grau i al fons el antic Mas del Grau, ja estem a prop.
Abans de arribar al poble de l'Estany, per l'antic cami que comunicava el Monestir de l'Estany amb la població de Vic, ens trobem un lloc amb molta historia, la Mina de l'Estany Boca Nord - El Pontarró i el seu Pedró.
El poble de l'Estany era un dipòsit natural d'aigua que beneficiava la caça i l'agricultura al seu entorn, però era també un focus de mosquits i d'infecció de febres quartanes o paludisme, que segons moltes referències històriques era el mal endèmic de l'Estany. Per aquest motiu, l’antic estany que dóna nom al municipi, va ser dessecat amb la construcció, iniciada l'any 1734 i finalitzada el 1737, de la Mina o gran claveguera que encara avui es conserva, sota d'un pont medieval, conegut amb el nom del Pontarró.
Arribem l'Estany
l'església de Santa Maria de l'Estany, amb una foto del1889
Plaça del Monastir a la dreta en una foto del1909.
De l'Estany se'n té constància per primera vegada en un document de l'any 927.
El poble nasqué prop del monestir i, encara que la seva gent seguia de prop els afers del monestir, feia vida a part, tenint la capella de Santa Cecília pel seu servei religiós. La seva dedicació fou l'agricultura i la ramaderia fins que a principis del segle XX començaren a arribar petites indústries tèxtils.
Ajuntament de l'Estany
Carrer Fosc o dels Monjos, amb una imatge a la esquerra del 1912
Ens trobem al poble, un grup de gent jugant a les bitlles catalanas, un esport tradicional català.
Pel que fa a Catalunya els documents més antics que es conserven sobre aquest joc daten dels anys 1376 i 1402, . Amb l'adveniment de la dictadura franquista, el joc fou prohibit amb el pretext que s'hi feien apostes, i per tant sofrí una sobtada decadència que en molts llocs suposà la quasi total desaparició. Al caire dels anys vuitanta, aprofitant el canvi de règim, el joc retrobà el seu lloc i es produí un reviscolament general.
...amb una mica de fang a les nostres robes, decidim reposar forces a Ca la Tona, al centre de l'Estany, un lloc on ens van atendre de forma molt amable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada