Santuari de la Mare de Déu de Finestres.
Petita caminada circular, molt bé senyalitzada, surtin de la històrica localitat de Santa Pau, amb direcció a la part alta de la Vall de Llémena, ja comarca de la Garrotxa i tancant la vall, per pujar al damunt del punt estratègic de la Serra de Finestres, on està situat el fabulós Santuari de la Mare de Déu, on gaudirem del conjunt arquitectònic i de l'extens panorama visual.
També pujarem al turó que ja per sobre el Santuari, on era el Castell de Finestres i que ara solo queden les restes d'una possible cisterna, però on es pot gaudir, per la seva situació, de la visió d'un extens territori, on destaca el pic de Bassegoda, però també podrem albirar molts llocs de la Serra de Verdera i el Golf de Roses, de la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès. Al nostre costat podrem veure tambe el Puigsallança, com punt més alt de la Serra de Finestres.
La baixada la fem per la banda dreta de la riera dels Arcs, per apropar-nos una estona a l'església de Mare de Déu dels Arcs, en l'actual conjunt de la Casa de Colònies, un lloc realment meravellós per passar uns dies amb la natura. La tornada cap Santa Pau, discorre per camins molt gratificants, amb la visió sempre del Castell de Santa Pau al fons. Ruta recomanable, on ja que dir, que la Serra de Finestres fa honor al seu nom.
També pujarem al turó que ja per sobre el Santuari, on era el Castell de Finestres i que ara solo queden les restes d'una possible cisterna, però on es pot gaudir, per la seva situació, de la visió d'un extens territori, on destaca el pic de Bassegoda, però també podrem albirar molts llocs de la Serra de Verdera i el Golf de Roses, de la Garrotxa i bona part de les Guilleries, el Pla de l’Estany i el Gironès. Al nostre costat podrem veure tambe el Puigsallança, com punt més alt de la Serra de Finestres.
La baixada la fem per la banda dreta de la riera dels Arcs, per apropar-nos una estona a l'església de Mare de Déu dels Arcs, en l'actual conjunt de la Casa de Colònies, un lloc realment meravellós per passar uns dies amb la natura. La tornada cap Santa Pau, discorre per camins molt gratificants, amb la visió sempre del Castell de Santa Pau al fons. Ruta recomanable, on ja que dir, que la Serra de Finestres fa honor al seu nom.
APROXIMACIO: A Santa Pau s’hi arriba per la GI-524 entre Banyoles i Olot. Travessem el nucli i deixem el vehicle a l’aparcament que hi ha just després del pont.
ITINERARI: SANTA PAU (483 m) - COLLET DE CAN GORDI (515 m) - SOT DE LA SALGUEDA (610 m) - SANTA MARIA DE FINESTRES (877 m) - CASTELL DE FINESTRES (955 m) - PAL INDICADOR DESVIAMENT (802m) - TORRENTE EL CLASCAR (680m) - MAS ROI (550m) - EL CARRER (477m) - MARE DE DÈU DELS ARCS (452m) - LA BELLAGUARDA (460m) - EL PUJOL (470m) - SANTA PAU (483m)
DURADA: 4,50 hores - DISTANCIA: 14,30 kms.
Una vegada hem deixat Santa Pau, triem una verdosa pista, que va travessant per camps de correu i per les construccions de Mel i Trau, Can Gordí i la Ginebreda. Agafem un tram de camí empedrat, pel costat de la tanca d’una finca.
Que net i polit, tenen aquest curiós bosc tancat, el ramat de cabres.
Passem vora la casa i camps del Cargol.
Agafem ara, un camí pavimentat de ciment que seguim fins a la Coma.
Des del camí, tenim la vista el nostre objectiu, el cim del Castell de Finestres.
Sot de la Salgueda, on tenim moments, amb tan canti tat de vegetació, que sembli fer-se de nit.
Pugem per un corriol que s’enfila en fort pendent pel marge esquerre del torrent, entremig d’una frondosa fageda. Pot ser, la part mes dura del trajecte.
Arribem al collet, on hi ha el pedró-oratori de Finestres, dedicat a Sant Antoni.
Santuari de la Mare de Déu de Finestres.
La primera notícia que es té d'aquesta església és l'acta de consagració de l'any 947, en aquest document s'esmenta que es tracta de l'església del castell de Finestres i en aquell mateix acte va ser dotada amb diversos béns. En 1097 consta ja com a pertanyent al monestir de Sant Esteve de Banyoles, segons una butlla d'Urbà II on es confirmen els béns d'aquell monestir. No és fins a principis del segle XIV que s'esmenta l'existència d'un priorat, encara que algunes fonts diuen que hauria estat fundat des del moment en què va passar a mans de Banyoles. Al segle XVIII va passar per un període de greu decadència però el priorat es va mantenir fins al 1836, per convertir-se després en un important santuari marià.
Tenim un immens paisatge als nostres peus, al fons destaca el Rocacorba.
Per la banda oest tenim, El Collsacabra, las Guilleries, el Montseny..
Aprofitem les portes obertes y visitem la capella del “castell major”, que va ser consagrada per esdevenir temple de culte, pel bisbe Gotmar de Girona el 15 d'octubre de 947. Foto antiga: Dones a l'entrada del Santuari de Santa Maria de Finestres. Arxiu fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.
Vam coincidír amb l'Aplec de Finestres, que la gent de Sant Aniol de Finestres, celebra la seva devoció a Santa Maria de Finestres el diumenge de la santíssima trinitat, amb esmorzar popular, celebració de l’eucaristia, dinar de germanor i animació musical.
Els cingles Lleixa del Favar, soport del Puigsallança, des del santuari de Finestres.
El cim del Castell de Finestres (955 m) sobre un turó ben retallat, vist des del santuari.
Pujem des del santuari, per un camí ben marcat i costerut, on ja que anar amb compte i tenir cura dels nens petits.
A dalt del cim, podem trobar instal·lats, uns bonics pessebres.
És profitós, parar-se un moment al cim, amb calma, i contemplar el paisatge que tenim al nostre abast, que en un dia clar, és realment impressionant.
Vistes de Santa Pau
El Puigsallança des de El Castell
Deixem les altures i baixem amb compte, per tornar al pedró de Sant Antoni i endinsar-nos al bosc.
En la fageda, hem triat un camí més llarg de baixada, per a la vegada més bo de caminar.
Arribem als prats, on tenim racons molt macos en aquesta època del any.
Tranquils prats de pastura, dominats al fons pel pic de Sant Júlia del Mont.
Fem un tros d'una pista que comunica boniques masies, fins que arribem al conjunt d'Els Arcs.
Santuari Mare de Déu dels Arcs, un lloc realment encantador.
Al fons, tenim la vista de on venim, el Turó del Castell de Finestres, .
Aquest lloc és documentat l’any 878 en un precepte on s'esmenta la cel·la de Santa Maria com una possessió del monestir de Sant Esteve de Banyoles Aquesta cel·la torna a ser citada el 916. Abans del 1118 era la parròquia de la vall de Santa Pau, torna a documentar-se el 1157 i no la trobem de nou fins el 1362. El 1427 un terratrèmol va ensorrar l'església i arran d'això la parròquia es va traslladar a la nova església de Santa Pau que era en construcció. A partir del 1441 es va procedir a la seva reconstrucció. Entre els segles XVII i XVIII es va bastir una hostatgeria al santuari, que era molt visitat. Entre el 1809 i 1814 va servir de refugi als monjos de Sant Esteve de Banyoles, amb la desamortització arriba la seva decadència. El 1936 fou incendiat moment en que es va perdre bona part del seu mobiliari, en el que hi destacava una majestat románica.
Tenim Santa Pau a la vista, on destacan la seva esglesia parroquial i el seu castell.
És molt recomanable donar una volta a la població de Santa Pau, on es troben racons de gran bellesa, on sembli que no a passat el temps.
Castell de Santa Pau: L'edifici s'esmenta per primera vegada en un document datat entre els anys 929 i 935, en que el rei franc Radulf el dóna al seu vassall Oliba, senyor de Porqueres. Cap al segle XIII, un descendent d'Oliba, Ponç III, senyor de Santa Pau i Finestres, va prendre el cognom de Santapau.
L'església parroquial de Santa Pau: Les obres de construcció de l'església varen ésser començades el segle XVI i continuades posteriorment. Es va seguir l'estil gòtic encara que tota la part última de l'església es devia decantar cap al barroc.
Per finalitzar la jornada, anem a caure a Cal Fesol de Santa Pau, per assaborir un bon plat dels típics fesols acompanyats d’una botifarra de perol esparracada. Dels fesols de Santa Pau, conreades en els sòls volcànics propers a aquesta localitat, dir que avui en dia són molt apreciades per la finor del seu sabor i pel poc temps de cocció que necessiten. Nosaltres, una vegada ben dinats, vam planejar deixar el sopar per un altre dia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada