Antic Molí de Can Saderra
Petita caminada que comencem a la localitat de Sant Feliu de Pallerols, on farem un recorregut prou complet i força interessant, que iniciarem visitant algunes fonts i un Pou de Glaç, per agafar la Via Verda del Carrilet d'Olot a Girona, i arribar-nos l'encantador indret de l'ermita de Santa Cecília. Pujarem al Coll d'Uria, per baixar a la Font Grossa i apropar-nos a la Mina de Rebrugent i el Castanyer de Sant Miquel. Continuarem visitant antics molins de gran importància a la localitat, que aprofitaven el bon cabal del riu Brugent, per moldre els cereals.
INICI: A l'aparcament que tenim enfront de l'antiga estació del carrilet de Sant Feliu de Pallerols, a l'alçada del quilòmetre 59 de la C-63. Punt de referència a la Via Verda del Carrilet d'Olot a Girona.
ITINERARI: Sortim de l'antiga estació del carrilet de Sant Feliu de Pallerols per la mateixa Via Verda del Carrilet amb direcció d'Olot. Farem mig quilòmetre de pista i tombarem a l'esquerra (pal indicatiu) a la Font de la Teula, per després continuar pel bosc travessar la riera de Sant Miquel i arribar-nos al Pou de Glaç. Desfem uns metres i continuem per l'esquerra a la Font del Mosquer.
Continuem la pista entre camps de conreu per sortir a la Via Verda, triem l'esquerra fins a agafar el desviament de Santa Cecília (pal indicatiu), en pocs metres arribem a l'ermita de Santa Cecília, indret encantador.
Agafem el sender que puja al costat de l'ermita pel Serrat de Sta. Cecília, sempre a l'esquerra arribarem a Camí d'Itinerància que seguirem passant pel Mirador de Sobremont, fins al Coll d'Uria. Farem baixada per una pista fins a la Quintà de Riubrogent on la deixarem i continuarem per la dreta per travessar el riu Brugent i sortir a la Font Grossa. Aquí ens desviarem en pujada cap a la Mina de Rebrugent i el Castanyer de Sant Miquel.
Desfem camí a la Font Grossa i continuem passant pels antics molins de Can Saderra i Can Mates. Sortirem a una pista per arribar-nos als molins, Nou, Cal Norat, i passar pel mas de la Fàbrega i la seva font. Sortirem per un passadís de xiprers, per arribar a la Torreta de la Fàbrega, on al costat de Cal Manyà ens desviarem a la dreta, seguim el sender fins a la Via Verda i Sant Feliu de Pallerols.
DISTANCIA: 11,28 quilòmetres – DESNIVELL: 300 metres - DURADA: 4,15 hores – Nosaltres dediquem un total de 4,44 hores.
Iniciem la ruta l'antiga estació del carrilet de Sant Feliu de Pallerols (473 m d’altitud).
Sortim de Sant Feliu de Pallerols per l'itinerari de l'antiga Via Verda del Carrilet amb direcció Olot.
Deixarem per una estona la Via Verda, per tombar cap l'esquera i visitar algunes fonts. La ruta la tindrem senyalitzada en tot moment.
Font de la Teula
Anem cap al Pou de Glaç
Fem camí al costat de la Riera de Sant Miquel, un indret molt verd i humit, i a la vegada força fred a primera hora del matí.
Després de travessar una petita torrentera, a la nostra esquerra i a uns cinquanta metres, hi ha les restes d'un antic pou de glaç. Si ens hi apropem, hem d'anar amb compte de no caure a dins, ja que, a més de l'obertura grossa, en té una de petita a la part superior.
El petit planell que hi ha al seu davant segurament és la zona on es feia el gel els dies de baixes temperatures, per després emmagatzemar-lo dins del pou, on es conservava fins a la seva comercialització.
Pou de Glaç
Trencall a la Font del Mosquer
Entrem a l'obaga del riu Mosquer
Font del Mosquer
Iniciem camí cap a la Via Verda.
Vistes a la muntanya de La Salut.
Vistes pel Pujabé
Sortim de nou a la Via Verda del Carrilet d'Olot a Girona
Aquest traçat de 57 quilòmetres travessa tres comarques i dotze pobles recorrent les valls dels rius Fluvià, Brugent i Ter, amb un suau pendent des d'Olot (440 m) fins a Girona (70 m) i el seu punt més alt se situa al coll d´en Bas, a 558 metres sobre el nivell del mar. El recorregut, apte per a vianants i bicicletes, es troba en molt bon estat, condicionat amb nous ponts, baranes i senyalització.
Pont de l'antic Carrilet, pel mas de Pallerols
Llepard
Agafem trencall a l'esquerra al pal indicador de Santa Cecília
Arribant a Santa Cecília
Santa Cecília
Aprofitem el bonic indret a la bora de l'ermita, per fer un bon ús dels nostres queviures en una petita parada contemplativa.
La capella romànica de Santa Cecília segurament deu el seu nom a una capella particular de la família dels Santa Cecília (la primera notícia és de 1176).
Cada any, en el mes de novembre, en els paratges d’aquesta capella, s’hi celebra l’aplec. Dins la capella hi té lloc la missa solemne i en els paratges del costat s’hi celebra un dinar de germanor.
Iniciem pujada pel sender pel Serrat de Santa Cecília.
Creu del Sastre
Coll de Sesarques
El paisatge per aquesta banda, és més sec, amb predomini del bosc de solell, amb alzinars, rouredes i una abundant sotabosc, més típic del Mediterrani. La hidrografia no és tan abundant com a la vessant oposada.
Mirador natural Sobremont
Vistes des del Mirador a Sant Feliu de Pallerols
Tot el municipi forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i part del Sud, de l’ Espai d’Interès Natural del Collsacabra.
Arribem al Coll d'Uria
Baixem del coll. Grandiosa la vegetació per aquesta banda
Pal indicatiu de la Font Grossa, aquí tenim el trencall per pujar a la Mina Rebruguent i el Castanyer centenari.
Mina d'aigua Rebruguent
Uns metres a la dreta tenim el Castanyer Centenari de Sant Miquel
Font Grossa
A la falda de la Salut i a l’altiplà de Collsacabra, hi conviuen boscos de roures, castanyers, faigs, bedolls, prats i falgueres. Aquesta configuració del terreny afavoreix l’aparició de nombroses fonts i rierols amb abundància d’aigua tot l’any.
Arribant al Molí de Can Saderra
Antic Molí de Can Saderra
Riu Bruguent
Antic Molí de Can Matas
A partir de l’Edat Mitjana, els molins varen començar a formar part del paisatge de Sant Feliu, al costat del riu Brugent, de la riera de la Fàbrega o de la riera de Sant Iscle. Segons la documentació, la majoria de molins s’estableixen entre els segles XII i el XIV, si bé podrien ser molt més antics. Els molins juguen un paper clau dins l’economia almenys fins ben entrat el segle XX, quan deixen de funcionar en haver de competir amb les farineres elèctriques.
Per Cal Norat i el Molí Nou
Molí de Can Campaneta
La importància dels molins fariners i drapers a Sant Feliu de Pallerols i per a tot el país ha estat cabdal des dels temps antics. Sant Feliu era una “terra de molins”, donada la riquesa que ja llavors representava l’abundància d’aigua i la utilització que del seu corrent se’n podia treure per a la indústria.
Palanca al Bruguent
Font de la Fàbrega
Sortim de la Fàbrega, per un espectacular pas entre xiprers.
Mas La Fàbrega
Hi ha una genealogia feta des de 1134, any en què Folcran dona al seu fill Berenguer La Fàbrega. El rei Lluís el Jove dona com a feu La Fàbrega. El llinatge va durar molt temps, fins que morí Joan Vilallonga i Fàbrega l'any 1979. La casa actual pot ser del segle XVI, ja que els terratrèmols del segle XV enderrocaren moltes cases del veral. A principis de segle XX fou reformada, afegint-s'hi la part davantera i un porxo i un pis a la part posterior.
La Fàbrega és un edifici del municipi de Sant Feliu de Pallerols inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment Casa Rural.
Trencall a Can Manyà
Saverneda
Vistes al Santuari de La Salut
Pas pel Riu Bruguent
Riu Bruguent
Sortim a la Via Verda i de seguida arribarem al punt de sortida finalitza'n aquesta interessant excursió d'avui. Aprofitarem l'actual restaurant de l'estació per fer un recuperador dinar.
Gràcies.