diumenge, 6 de març del 2016

SANT GENIS DELS AGUDELLS - FONT DEL ROURE - COLL D'EROLA - SANT MEDIR - CAN BORRELL - VIADUCTE DE CAN RIBES - FONT DE LA SALAMANDRA - VIVERS DE CAN BORNI - FONT DEL BACALLÀ - CAN SOLER - CAN PITEU 2016 03 06


Ermita de Sant Medir


Tornem al Parc Natural de Collserola, amb la intenció de fer una ruta propera i no agafar cotxe per arribar a l'inici del  itinerari, que aquesta vegada tornem a posar-lo al barri de Sant Genis dels Agudells. El nostre recorregut el fem pujant de forma directa a la muntanya del Tibidabo, amb el rumb posat a Vista Rica, per després baixar del coll a la banda nord, fins a arribar a la masia de Can Borrell, però abans passarem per la frondositat del torrent de la Salamandra i per l'encantadora ermita de Sant Medir. De tornada agafarem un fressat corriol rocós, amb contínua pujadeta, que ens portarà al viaducte Can Ribes, per després passar per la font de la Salamandra i ja baixar per la cara sud, pels Vivers de Can Borni, la Font del Bacallà, Can Soler, Can Piteu i d'aquí al final del recorregut, l'església de Sant Genis dels Agudells. Una petita caminada, fàcil, distreta i interessant, que discorre per bonics corriols i amb extenses vistes.




ITINERARI: 

Comencem el recorregut a la bonica església de Sant Genis dels Agudells de Barcelona (Estació de metro Vall d'Hebron/ Bus 19,76,185) a la banda de l'avinguda Jordà.
Continuem pel carrer Natzaret passant per la Plaça Madrona, per pujar pel carrer Elies Pagès i Costa Pacheco, fins a sortir a la Font del Roure. Darrere la font, un petit corriol ens portés al carrer Viver i d'aquí, un sender poc definit a la dreta, ens pugés fins a la gasolinera de la Rabassada. Baixem uns vint metres la carretera i a mà dreta, veurem un corriol on se amaga una antiga font, el pugem, seguint els pals elèctrics, fins a sortir a la carretera que farem de baixada fins a Vista Rica.


A Vista Rica, triem el camí ample a l'esquerre amb cadena, que baixa amb direcció a la Font Groga, continuem al costat del Torrent de la Salamandra per un frondòs paisatge, fins a agafar el GR6 que ens obligara a passar per la plana de Sant Medir i que no deixarem fins a Can Borrell.
Desfem camí uns doscents metres fins a la cruïlla que tindrem a mà dreta i que puja fresat durant bona estona fins a la carretera de la Rabassada, passant abans pel viaducte de Can Ribes.

Travessem la carretera per pujar a la font de la Salamandra i tornar a donar a la carretera pel Coll de la Mola. Carretera a mà dreta, fins al pàrquing i prendre el camí dels Jardins de Can Broni i la seva font. Uns metres a baix passat la propietat de Can Broni torbarem el trencall a l'esquerre que baixa a la Font del Bacallà. Deixem la font i de baixada arribem a la carretera de la Rabassada, que la creuem per baixar a mà dreta, fins a agafar el camí de Can Soler a Can Piteu, on anirem a parar al carrer de Natzaret, triem l'esquerre fins a l'església de Sant Genis dels Agudells.

DURADA EFECTIVA: 4,20 hores  - DURADA TOTAL : 6,00 hores (Amb parada tècnica a Can Borrel) - DISTANCIA: 16,29 quilòmetres - DESNIVELL ACUM.: 607 metres



La esglèsia de Sant Genis dels Agudells, punt de sortida i arribada del recorregut de avui.

L'església sembla que va ser fundada el 931, però l'edifici actual és de 1571. L'any 1359 va passar a dependre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron, però amb la desaparició del cenobi va quedar adscrita a la parròquia de Sant Joan d'Horta (1867). És remarcable el cementiri que encara existeix al costat de l'església.

De la Font del Roure, a la benzinera de la Rabassada.


Anem caminant camp a través de la zona alta de Sant Genís dels Agudells, on podrem trobar a la falda de la benzinera, restes d’antics murs disseminats, que queden de l’antic Convent de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, també anomenat Sant Jeroni de Collserola.


Antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. On es ara, la benzinera de la Rabassada.

El 18 d'octubre de 1393 té lloc la fundació del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron de Coll de Cerola (com el van anomenar a l'època) 
En els anys del segle XVII i començaments del XVIII, pel fet de la situació estratègica i dominant del monestir, va propiciar l'ocupació per diversos comandaments militars que s'hi van establir durant els assetjaments a la ciutat. El monestir va veure transcórrer el pas dels segles fins a l'any 1808 en què fou saquejat e incendiat pels francesos. 

El 1877 es va traçar la carretera de Gràcia a Manresa (l'anomenada carretera de la Rabassada) i es va fer passar pel mig de les dependències abandonades del monestir.

Després de la destrucció havien quedat alguns vestigis reconeixibles, però amb la construcció d'una benzinera (a la segona meitat del segle XX) al lloc mateix on es va alçar l'edifici medieval, va fer-los desaparèixer i actualment només queden algunes restes dels antics murs. 


Antiga font a les ruines que podem veure enfront la benzinera.


Seguint els pals electrics, arribem a la carretera on es el Labarotori d'Assaigs de la Diputaciò, a poca distancia de Vista Rica.


Vista Rica al Coll d'Erola, cruilla important de camins.

La ruta és molt bé indicada en tot moment, malauradament l'enorme varietat de petits corriols i cruilles que anem trobant. Alertar de la massificació que trobem amb hores puntes, en alguns indrets d'aquesta muntanya, i del perill que ens comporta als caminaires, la gran quantitat de ciclistes.

Entrem a la frodositat del torrent de la Salamandra



Centre Sant Medir

Ermita de Sant Medir

És una capella romànica restaurada que manté la seva estructura. Existia ja al 1046 però documentalment consta des de 1120. Cada 3 març s'hi celebra el tradicional Aplec de Sant Medir.

Font i Camp del Miracle a Sant Medir


Aplec a Sant Medir 1898 (AFCEC)

Continuem pel GR6

 Arribant a Can Borrell

A l'interior figura la data de 1783 en una porta. La seva situació al final de la vall de Gausac pot venir del fet que en trobar-se a l'antic camí de Sant Cugat a Barcelona fos utilitzada com a posada.


Can Borrell, restaurant on vam haver de fer una parada tècnica.

Un bonic i llarg corriol ens pujara fins a Can Ribes

Vistes de Sant Cugat del Valles i el pirineu al fons.


Viaducte de Can Ribes

Aquest viaducte va ser construït entre 1908 i 1909 i s'utilitzava com a via d'accés a una edificació que mai es va acabar, i on podem veure ara, entre la vegetaciò, els antics murs de la construcciò. El viaducte, té uns 85 metres de llarg, 19 d'alt i 5,7 d'ample. Es troba al costat de Can Ribes. (en l'actualitat Casa d'Oficis Can Ribes) 

Vistes de la Serra de Montserrat des del viaducte.

Els arcs del viaducte de Can Ribes

Area de Can Ribes

Passem al costat de les impressionants ruïnes de Can Torres, una edificaciò que es va construir veient la popularitat del Casino de La Rabassada, que és trobava a pocs metres. La versió oficial diu que va ser un hotel, però es diu i es comenta, que va ser un lloc de "senyoretes".

Antic accés a l'Hotel de Can Torres


Desviament a Can Torres i Can Cortes, una vegada creuem la carretera de Sant Cugat.

Pal indicador de la font de la Salamandra, que és situada a uns deu metres d'aquest punt.

Vistes de Barcelona des de Can Borni


Vivers de Can Borni

Es van construir amb motiu de l'Exposició Universal de 1929 com a jardí d'aclimatació de plantes de tot el món. Projectat per l'arquitecte, urbanista i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, director de Parcs i jardins de Barcelona, s'inspira en els jardins que més admirava: els jardins llatins i àrabs, com els de l'Alhambra de Granada. Va ser reformat íntegrament l'any 2006.


Font de Can Borni



Baixant les empinades escales a la font del Bacallà



Font del Bacallà



Baixant a la carretera de la Rabassada

 Vivenda al bosc, abans d'arribar a la carretera.


Can Soler

La primera referència històrica de la masia de Can Soler es troba ja a les actes capitulars del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Amb data de 29 d’abril de 1801, la masia és citada com a casa Berengueras, àlies Casa Boix. Aquest darrer nom es va conservar durant tot el segle XIX. És al segle XX quan se la comença a conèixer com a Granja Soler pel nom del propietari, Antoni Soler. A prop de la masia, hi ha una bassa que recull l'aigua de la mina de la font del Bacallà, que servia per regar els conreus.



De baixada, per Can Piteu a la foto, on arribarem al carrer Natzaret, per tombar a l'esquerre fins a la esglesia de Sant Genis, final del nostre itinerari de avui.







Gracies i fins a la propera !!!













3 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Hola, teniu alguna referencia sobre la que anomeneu "Vivenda al bosc", passada la font del Bacallà i abans d'arribar a la carretera? Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'única referència que tinc sobre aquest habitatge, és de fa uns quants anys, ja que vivia un company de col·legi i la recordo envoltada amb més vida que ara. Em sap greu.

      Elimina